El Marroc tanca les urnes amb més del 50% de participació

La taxa de participació en la jornada electoral del Marroc d’aquest diumenge ha arribat al 50,18% al tancament de les escoles en una jornada en què els marroquins han votat la renovació de la Cambra de Representants, a més d’elegir autoritats regionals i locals. D’aquesta manera, més de la meitat dels 17 milions de marroquins que s’hi havien inscrit han fet efectiu el seu vot i han participat en aquesta històrica jornada en què, per primera vegada, s’ha escollit en un mateix dia els membres de la Cambra de Representants, en què l’islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) aspira a conservar una mínima majoria que li permeti aconseguir un tercer mandat, així com a autoritats regionals i municipals.

Ja les primeres xifres de participació ofertes pel Ministeri de l’Interior apuntaven una millor marca abans del migdia que les passades eleccions del 2016, amb un 12% en aquesta ocasió, percentatge que feia preveure «una taxa de participació important», segons ha indicat aquesta tarda el primer ministre, Saadeddine Othmani.

En un comunicat, el partit islamista, que governa des del 2011 i podria perdre el primer lloc a causa del desgast i les divisions internes, va denunciar la compra de vots als voltants d’algunes escoles i el trasllat massiu de votants als centres electorals organitzat per altres partits. També es va queixar d’agressions a militants del PJD i a algunes de les seves seus, així com que es va permetre votar sense acreditar degudament la filiació, en alguns casos només amb una fotocòpia del document d’identitat.

Nabila Munid, secretària general del Partit Socialista Unificat (PSU), una formació minoritària d’esquerres, va denunciar també el pagament a votants als voltants d’escoles i fins i tot irregularitats dins dels centres, on, diu, van trobar fullets de propaganda electoral, així com agressions als seus militants, segons va explicar a Efe. Respecte al desenvolupament de l’operació de votació, i amb l’excepció d’alguns casos aïllats en un nombre limitat de col·legis electorals, el procés s’ha portat a terme en condicions normals a totes les regions del país, segons ha informat en un comunicat el Ministeri de l’Interior i recull el diari ‘Le Matin’.

Segons les dades dels diversos territoris del Marroc, les regions del sud han registrat una taxa de participació «encoratjadora» que ha arribat al 58,30% a Dakhla-Oued Eddahab; el 63,76% a Guelmim-Oued Noun, i ha vorejat el 67% a la regió de Layoune Sakia El Hamra, segons recull l’agència MAP. Així, en aquest context, el candidat del Reagrupament Nacional Independent (RNI), Aziz Akhannouch, ha catalogat aquestes dades de participació com «un fort indicador del creixent interès mostrat pels votants en aquesta gran elecció per la solidificació del rumb democràtic del país».

D’altra banda, des del PJD s’han mostrat cautelosos des del començament de la tarda i el president del Consell Nacional del partit, Driss Azami Idrissi, ha assegurat que la seva formació ha fet el necessari per obtenir el primer lloc en els comicis.

Mesures sanitàries

Els comicis es van celebrar enmig de fortes mesures sanitàries, ja que el Marroc està immers en una tercera onada de Covid-19, amb toc de queda a tot el país, cosa que va restringir la campanya electoral a actes per internet i caravanes de cotxes als carrers.

Els partits oferiran estimacions preliminars dels resultats en unes hores, però els oficials provisionals no es comunicaran fins ben entrada la nit.

És difícil preveure el partit guanyador, ja que al Marroc estan prohibides les enquestes i els sondejos a peu d’urna. A més, el mes de març passat es va aprovar una nova llei electoral que canvia el sistema d’assignació d’escons i treu pes als més grans.

Previsiblement, els dos primers partits (el PJD, que va obtenir 125 escons el 2016 dels 395 del Parlament marroquí; i el PAM, que en va aconseguir 102) tindran ara menys seients, i els dos següents (el PI i el RNI, favorit per desbancar els islamistes) n’obtindran molts més i s’acostaran als primers.

Notícies relacionades

El Marroc vota amb una nova llei electoral que perjudica els islamistes i beneficia el rei

Trump reconeix la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental

Aquestes són les terceres eleccions des que el 2011 es va aprovar la nova Constitució al Marroc, nascuda de la primavera àrab i que va donar més poders a l’executiu i legislatiu, en una monarquia constitucional en què el rei encara té una àmplia cota de poder.

Els partits s’han centrat en els seus programes en propostes per sortir de la crisi sanitària i econòmica, però no han inclòs avenços en drets individuals com la despenalització de les relacions extramatrimonials, l’homosexualitat, l’avortament i la ruptura del dejuni en el ramadà.