La justícia mexicana blinda el dret a l’avortament

El Suprem Tribunal de la Justícia de la Nació (SCJN) de Mèxic va declarar aquest dimarts inconstitucional la penalització de les dones que avorten en la primera etapa de l’embaràs i va reconèixer el dret a decidir en una sentència històrica.

Per unanimitat, els ministres (a Mèxic, jutges) del ple de l’SCJN van invalidar l’article 196 del codi penal de l’estat del nord de Coahuila que imposava d’un a tres anys de presó «a la dona que voluntàriament practiqui el seu avortament o a la persona que la fes avortar amb el consentiment».

«No té cabuda dins de la doctrina jurisprudencial d’aquest Tribunal Constitucional un escenari en el qual la dona i les persones amb capacitat de gestar no puguin plantejar-se el dilema de continuar o interrompre el seu embaràs», va argumentar el projecte del ministre Luis María Aguilar.

L’avortament, la criminalització del qual és competència local, només està despenalitzat en quatre dels 32 estats del país: Ciutat de Mèxic, Oaxaca, Hidalgo i Veracruz.

Però ara, derivat d’una impugnació que l’extinta Procuradoria General de la República (PGR) va fer contra el Codi Penal de Coahuila el 2017, la SCJN va declarar inconstitucional la criminalització de la dona que avorta i la del personal sanitari que l’assisteix amb consentiment. «L’agafador del dret penal per sancionar qui interromp voluntàriament el seu embaràs no és aquí una potestat disponible per al legislador, ja que estan els drets humans en joc», va indicar aquest dimarts la ministra Margarita Ríos-Farjat.

Sentència «històrica»

La sentència ha sigut «històrica» perquè és la primera vegada que el Suprem de Mèxic «posa al centre de la discussió el dret a decidir», segons el ministre Aguilar. «Pensar que penalitzar el dret de les dones a decidir sobre el seu cos és una solució atenta contra el principi de mínima intervenció penal», va coincidir la ministra Yasmín Esquivel en la primera sessió.

La decisió del Suprem només invalida el codi penal de l’estat en qüestió, Coahuila, però estableix un precedent obligatori per a tots els tribunals del país, que hauran de sentenciar a favor de les dones d’altres estats. Amb això, dones i organitzacions que defensen els drets reproductius podran aprofitar el precedent per combatre per la via judicial la criminalització de l’avortament en altres codis penals estatals.

A més, el projecte va enunciar com una de les seves implicacions «la garantia que les dones o persones gestants que així ho decideixin puguin interrompre el seu embaràs a les institucions de salut pública de forma accessible, gratuïta, confidencial, segura, expedita i no discriminatòria».

«L’Estat no només ha d’abstenir-se de manera absoluta de penalitzar l’avortament, on es restringeixi el dret de les dones o gestants a decidir sobre el seu propi cos, sinó que a més ha de garantir condicions mínimes perquè això sigui possible», va afegir la ministra Norma Piña.

Dret des del 2008

Malgrat el suport al projecte i del concepte del «dret a decidir», els ministres van mostrar el seu desacord en si la sentència havia de definir el temps de l’embaràs.

Notícies relacionades

Lleis inútils contra l’avortament

El Suprem dels EUA avala el cop més dur al dret a l’avortament al país

Alguns ministres van argumentar que el «dret a decidir» no és «il·limitat», mentre que el president del Suprem Tribunal, Arturo Zaldívar, va lamentar que el projecte «quedés curt», ja que havia d’invalidar tots els articles que criminalitzen l’avortament sota qualsevol precepte. «Des de fa una dècada he sostingut en aquest Suprem Tribunal que hi ha un dret fonamental a la interrupció de l’embaràs», va manifestar Zaldívar.

El Suprem Tribunal ja havia resolt una controvèrsia constitucional el 2008, quan va declarar constitucional la despenalització de l’avortament a la capital del país, el llavors Districte Federal.