França jutja els responsables i còmplices dels atemptats del Bataclan

«El judici del segle» a França. El Tribunal de París jutja a partir d’aquest dimecres els responsables i presumptes còmplices dels atemptats del 13 de novembre del 2015 a la capital francesa. 131 persones van morir i 413 van resultar ferides en el pitjor atac d’Estat Islàmic a Europa. La justícia gal·la haurà de respondre amb el pes i l’equilibri de la llei a l’acció terrorista més mortífera en la història contemporània del país veí. Està previst que el procés duri nou mesos, i tant la premsa com els jutges no dubten a qualificar-lo d’«històric». 

Una gran sala de 45 metres de llarg ha sigut construïda específicament per allotjar el judici a l’edifici històric del Tribunal de París, al cor de la capital francesa. Acollirà una part de les víctimes i els més de 300 advocats que participaran en el litigi, mentre que la premsa, el públic i la resta de 1.500 persones que es presenten com a parts civils el seguiran en altres sales a través de pantalles. El procés serà filmat, una cosa inhabitual a França, però els mitjans de comunicació no el retransmetran en directe. Hi ha més de 150 periodistes acreditats per cobrir un judici que tindrà lloc sota un gran desplegament de les forces de seguretat.

Catorze dels vint acusats –cinc es pensa que estan morts i un altre, empresonat a Turquia– hi seran presents. A diferència del judici dels atemptats de Charlie Hebdo, celebrat a la tardor de l’any passat, no es jutja només els actors secundaris de l’horror provocat a la sala de concerts Bataclan, l’Stade de France i les terrasses de París. 

El gihadista Salah Abdeslam, entre els acusats

Salah Abdeslam, l’únic dels deu gihadistes que segueix viu –set es van immolar o van morir el 13-N i dos més van ser abatuts pocs dies després per la policia– s’asseurà al banc dels acusats. Aquest francomarroquí de 31 anys és acusat d’«assassinat i intent d’assassinat en relació amb un projecte terrorista». Sobre ell pesa una possible pena de cadena perpètua.

Des de la seva detenció a Brussel·les el març del 2016, Abdeslam, empresonat a la presó francesa de Fleury-Mérogis, s’ha mantingut pràcticament mut. ¿Parlarà davant els jutges? És un dels grans interrogants. «Jutgeu-me, feu el que vulgueu amb mi. Jo només confio en el meu Senyor, no tinc por de vosaltres ni dels vostres aliats», va dir en les seves breus declaracions en un altre procés a Bèlgica el 2018.

A més d’Abdeslam, entre els acusats hi ha altres membres destacats d’aquest comando, que també va ensagnar Brussel·les el març del 2016. Segons la instrucció, sis d’ells van figurar entre els possibles kamikazes. Els magistrats francesos també jutjaran en la seva absència cinc alts càrrecs d’Estat Islàmic, que en principi estan morts. 

Amb una extensíssima investigació, amb 47.000 interrogatoris, els jutges d’instrucció han examinat al mil·límetre l’organització d’aquests atacs, ideats des de Síria i portats a terme per gihadistes que van arribar al Vell Continent camuflats en grups de refugiats. L’expresident François Hollande i altres alts càrrecs de l’època compareixeran davant de la cort especial, encapçalada pel jutge Jean-Louis Peries. 

«Escoltar les víctimes»

La fiscalia demana la cadena perpètua per a onze dels acusats, una pena de 20 anys de presó per a vuit d’ells i de sis per a un còmplice menor. «Davant la provocació de la violència, no s’ha de respondre amb penes extremament dures, sinó proporcionals als actes comesos. Així va succeir amb el judici de Charlie Hebdo, en què alguns dels acusats van veure com se’ls rebaixaven les penes», explica a El Periódico el magistrat i assagista Denis Salas, president de l’Associació francesa per a la història de la justícia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

A més de dictar les penes pertinents, l’audiència també es convertirà en un espai de record i comprensió dels fets. Així ho creu el professor d’història Christophe Naudin, supervivent dels atemptats: «Espero que serveixi per escoltar la paraula de les víctimes, que el judici ens permeti comprendre millor el que significa ser víctima d’un atemptat terrorista».

Aquest docent de secundària, autor del llibre Journal d’un rescapé du Bataclan, tem que els acusats utilitzin l’estrada «per convertir-se en els protagonistes del procés i que això no tingui res de constructiu». «Esperem que prenguin consciència de l’atrocitat dels seus crims», defensa, pel seu costat, Dominique Kielemoes, vicepresidenta de l’associació de víctimes 13Onze15: Fraternité et Verité i mare de Victor Muñoz, un jove francès que va passar la seva infància a Barcelona i que va ser assassinat a la terrassa de La Belle Équipe. «Vull que ens mirin als ulls i entenguin el dolor que patim si els queda una mica d’humanitat», afegeix.