Tensió a la frontera bielorussa per l’augment de refugiats

La situació a la frontera bielorussa voreja el col·lapse. Segons la Guàrdia de Fronteres polonesa, més de 10.000 migrants i refugiats iranians, sirians i afganesos segueixen en territori bielorús a l’espera de passar a Polònia o algun país limítrof de la UE. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) s’ha mostrat «profundament preocupada» per les condicions «extremadament dures» en què es troben els migrants a les fronteres de Bielorússia i ha demanat per a ells un «tracte humà», anteposant els Drets Humans.

El president bielorús, Aleksander Lukaixenko, va advertir al maig que permetria el pas de migrants cap al bloc europeu com a represàlia per l’augment de la pressió política sobre Minsk, cosa que s’ha traduït en més arribades cap a Polònia, Lituània i Letònia. L’OIM ha demanat que els migrants no siguin «instrumentalitzats» i que la seva protecció i el respecte dels Drets Humans estigui «al centre de qualsevol resposta estatal». Aquestes peticions s’han produït després que els tres països de la UE afectats hagin reforçat la vigilància a les seves respectives fronteres.

L’agència de l’ONU considera «particularment alarmants» les informacions que apunten a la devolució de migrants, «entre els quals, famílies i nens», així com la falta d’un protocol adequat perquè aquestes persones puguin sol·licitar asil i, per extensió, «protecció internacional». A més, «molts migrants han quedat atrapats a la frontera en condicions extremadament dures, amb accés limitat a aigua potable i menjar, assistència mèdica, instal·lacions de sanejament i refugi». Prolongar aquesta situació «inacceptable», segons l’OIM, implica posar en risc la salut i la vida d’aquestes persones.

L’organització ha advocat pel diàleg per resoldre qualsevol discrepància i s’ha ofert a col·laborar amb els diferents governs per gestionar els fluxos migratoris sense deixar de banda les «necessitats vitals».

Estat d’emergència

Polònia va declarar la setmana passada l’estat d’emergència en zones limíotrofes amb Bielorússia en previsió d’una arribada massiva. Els agents fronterers polonesos van impedir dissabte l’entrada de 215 persones, mentre que diumenge en van ser 152 i aquest dilluns al matí ja se n’havien confirmat 59 quan el cap de la Guàrdia de Fronteres, Tomasz Praga, ha pres la paraula per fer balanç de la situació

Les autoritats poloneses culpen directament el règim de Lukaixenko d’aquesta afluència més gran i temen que les màfies s’aprofitin d’aquests grups. En aquest sentit, Praga ha assenyalat que el principal objectiu dels qui arriben a Polònia és seguir el seu camí cap a altres països com França o Alemanya.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va assegurar aquest dilluns que el seu país no ha viscut «una situació tan tensa a la frontera amb Bielorússia» com l’actual «en els últims 30 anys» i va acusar els serveis secrets de Minsk d’orquestrar una campanya de desestabilització contra Polònia. Morawiecki es va referir al campament on es mantenen des de fa tres setmanes uns 30 refugiats, a pocs metres de la frontera polonesa, com «una espècie de tapadora per a una acció organitzada dels serveis bielorussos» i va afirmar que «els bielorussos planegen crear més llocs d’aquest tipus».

El precari assentament, on segons organitzacions humanitàries poloneses hi ha unes 30 persones vivint a la intempèrie, sense subministraments i sense assistència de cap tipus, es va convertir en un focus de tensió a causa dels intents de diversos activistes de proporcionar-los aliments i medicines travessant el filat aixecat per l’exèrcit polonès.