El Papa demana que siguin molts els països que estiguin disposats a «acollir i protegir els afganesos»

El Papa ha demanat que siguin molts els països que estiguin disposats a «acollir i protegir els afganesos» quan es compleixen cinc dies de la retirada de les tropes dels Estats Units del territori, cosa que va forjar la presa del poder per part del règim talibà, i s’han interromput les evacuacions a l’aeroport de Kabul. «Penso en els afganesos que estan buscant un refugi. Prego per ells perquè molts països els acullin i els protegeixin perquè puguin tenir una nova vida», ha assenyalat el Papa durant l’àngelus d’aquest diumenge.

A més de sol·licitar a la comunitat internacional una actitud d’acollida davant els refugiats de l’Afganistan, el pontífex també ha pregat pels «que són dins del país, perquè tinguin assistència sanitària». Així mateix, ha sol·licitat que el dia de demà tots els afganesos «puguin viure en pau i fraternitat amb els seus veïns».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Al comentar l’evangeli del dia, Francesc ha criticat les actituds dels que «atrapats per les presses» i per les «mil coses a dir i fer» no troben prou temps per aturar-se a escoltar el que ha definit com la «sordesa del cor» que hi ha en algunes famílies, però també a l’Església. Així ha manifestat que «el sacerdot» té l’obligació d’«escoltar» abans de parlar i després respondre. I ha assegurat referent a això: «La sordesa interior, que avui podem demanar a Jesús que toqui i guareixi. És pitjor que la física, és la sordesa del cor. Atrapats per les presses, per mil coses a dir i fer, no trobem temps per aturar-nos a escoltar qui ens parla. Correm el risc de tornar-nos impermeables a tot i de no donar cabuda als qui necessiten ser escoltats».

Així s’ha referit «als fills», «els joves», «els avis» i els «molts que no necessiten tant paraules i sermons, sinó ser escoltats». Per això ha instat a preguntar-se: «¿com va la meva escolta? ¿Em deixo tocar per la vida de les persones, sé dedicar temps als que són a prop meu?». A continuació, ha posat èmfasi en aquelles situacions de la vida familiar en les quals «es parla sense escoltar primer, repetint les mateixes tornades que són sempre iguals». «Incapaços d’escoltar, sempre diem les mateixes coses. El renaixement d’un diàleg, sovint, no ve de les paraules, sinó del silenci, de no quedar-se estancat, de tornar a començar pacientment a escoltar l’altra persona, les seves lluites, el que porta dins. La curació del cor comença amb l’escolta», ha assegurat.