Final de la impunitat

La crisi econòmica al Líban debilita el recolzament a Hezbol·là

  • Una ciutadania asfixiada retreu a la milícia xiïta que malgasti els seus recursos en ofensives inútils i costoses contra Israel i que bloquegi la formació d’un govern per evitar la reforma de les institucions

  • «Si Hezbol·là abandona aquesta retòrica contra Israel, perdria la seva raó d’existir i hauria d’enfrontar-se a grans reptes en la seva ideologia com aliat de l’Iran», explica Hanin Ghaddar del Washington Institute

La crisi econòmica al Líban debilita el recolzament a Hezbol·là

Efe

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Els murmuris es van convertir en retrets quan van sortir a la llum. La crisi econòmica al Líban ha exposat un tabú, després d’arribar a qui es veia com a intocable. Les crítiques a Hezbol·là són una part d’aquesta nova realitat que enfanga tots els sectors socials, fins i tot els seus propis partidaris. Instal·lats en la seva retòrica contra Israel i les seves aliances amb l’Iran, cada vegada més gent veu la milícia xiïta com l’arrel de tots els problemes que dessagnen el Líban. Dins la comunitat xiïta, creix el criticisme cap a qui els hauria de protegir.

Fa tot just un mes, durant l’última escalada de violència amb Israel, un grup de ciutadans dels pobles fronterers van expressar la seva ràbia contra els vehicles de Hezbol·là que transportaven coets. El vídeo d’un grup de drusos es va convertir en viral, rebent un suport sense precedents des de diferents fronts. En un país amb més de la meitat de la població sota el llindar de la pobresa, una guerra contra l’Exèrcit israelià seria una condemna. Els libanesos retreuen a Hezbol·là que malgasti recursos en operacions militars innecessàries durant un moment tan crític.

«Si Hezbol·là abandona aquesta retòrica contra Israel, perdria la seva raó d’existir i s’hauria d’enfrontar a grans reptes en la seva ideologia, com aliat de l’Iran», apunta Hanin Ghaddar, experta en política xiïta al llevant Mediterrani del Washington Institute. Mentre la ciutadania libanesa amb prou feines té un parell d’hores al dia d’electricitat, la milícia xiïta inverteix els seus esforços en una batalla que només li interessa a ella. El Líban porta més d’un any sense govern i la majoria dels esforços per formar un nou Executiu han sigut frustrats per Hezbol·là o els seus aliats. 

Contra les reformes

En lloc d’impulsar reformes que permetrien l’arribada d’ajuda estrangera al país, Hezbol·là recolza polítics que es resisteixen al canvi. Tot i que se la continua veient com l’actor fiable en la lluita contra Israel, la milícia també és considerada com a part de l’elit política esquitxada per la corrupció que es nega a abandonar el poder. «No volen que es formi un govern i que es reformin les institucions perquè això suposa menys control sobre aquestes», explica Ghaddar a EL PERIÓDICO. «Tenen la majoria al Parlament, controlen el president del país i el president del Parlament; Hezbol·là pren ara les decisions al Líban a través dels seus aliats», afegeix. 

La societat libanesa comença a retirar-li el recolzament. «Un nombre cada vegada més gran de libanesos se n’està adonant que el concepte d’un estat libanès no pot coexistir amb una poderosa milícia armada al servei d’un poder extern», escriu l’analista Michael Young del Centre Carnegie de l’Orient Mitjà. El grup és acusat de silenciar els seus oponents, facilitar el contraban de combustible i productes subsidiats a la veïna Síria i alienar països del Golf rics en petroli que podrien importar al país. A més, moltes teories insisteixen en la implicació de Hezbol·là en l’explosió al port de Beirut que va matar més de 200 persones l’agost del 2020.

Petroli de l’Iran

Al seu torn, els milicians sota les ordres de Hassan Nasrallah no es queden de braços plegats. Fent ús de les seves pròpies institucions per les quals sovint se’l critica d’operar com un estat dins un estat, Hezbol·là ha llançat diverses iniciatives. Una ha sigut emetre dos tipus de targetes de racionament dirigides a les famílies pobres que viuen als seus bastions. «Els servirem amb les nostres pestanyes», dins el lema de la milícia. D’altra banda, han fet una crida al seu aliat protector, el règim iranià, per rebre combustible, amb un preu que ha augmentat un 70% en les últimes setmanes a causa de l’escassetat.

El primer petroler sembla estar en camí des de l’Iran. Tot i que el principal funcionari d’energia del país ha reconegut que el govern libanès no ha rebut cap sol·licitud oficial per importar combustible iranià. Però segons TankerTrackers.com, un lloc que rastreja els enviaments de petroli, un primer barco és en ruta cap al Líban i n’hi ha dos més a punt de salpar. Tot i que els seus partidaris han aplaudit aquesta gestió de Nasrallah, posa en greu risc la població libanesa.

Notícies relacionades

Washington porta molt temps imposant una campanya de sancions contra Hezbol·là, que considera una organització terrorista. El règim de sancions contra l’Iran podria esquitxar el seu gran aliat al Líban i, en definitiva, qui patiria les pitjors conseqüències seria el ciutadà mitjà. Aquest petit país mediterrani pateix una de les pitjors crisis econòmiques des de 1850. 

Sense combustible, sense electricitat, sense reserves de moneda estrangera i sense aigua, els libanesos porten dos anys sent testimonis d’una devaluació de la lliura libanesa que ha arribat al 90%. Potser el dia que els murmuris es converteixin en un clam, el poble libanès podrà, per fi, tenir una vida digna.