¿Pot quedar-se el Brasil sense llum ni aigua?

¿Pot quedar-se el Brasil sense llum ni aigua? La pregunta s’ha escampat pels mitjans de comunicació. La possibilitat d’un horitzó d’escassetat en un país de grans i imponents rius intranquil·litza els seus habitants i troba el govern ultradretà de Jair Bolsonaro sense respostes eficaces. El problema es focalitza especialment en el sud i sud-est del gegant sud-americà, on la quantitat de pluja registrada el 2021 és la més exigua des de 1920. Els embassaments que proveeixen l’estat de San Pablo es troben actualment en nivells d’emmagatzemament inferiors als de 2013. La sequera comença a provocar efectes inquietants.

Igual que les limitacions en el sistema de generació elèctrica. Però el pitjor no ha arribat: es tem que comencin les recomanacions de reduir el consum de llum i aigua, com ha succeït Veneçuela en més d’una ocasió. El vicepresident Hamilton Mourão va avisar dimecres passat que «potser» hi haurà «algun racionament» a curt termini. «Tenim una matriu energètica basada en la hidroelectricitat. La major part de l’ús de l’aigua és per a activitats agrícoles. El consum humà és la part més petita, l’altra és la generació d’energia. Per tant, cal dosificar. És una situació que haurem d’afrontar en els pròxims anys mentre no hi hagi una recuperació total de les nostres reserves».

El que no vol el president Bolsonaro és quedar associat al veí país veneçolà, a qui sol maleir. Tot i que va declarar el maig passat l’«emergència hídrica», el capità retirat s’ha abstingut de moment de prendre les mesures dràstiques contemplades per Mourão perquè podrien agreujar la seva pèrdua de popularitat de cara a les eleccions presidencials de 2022. Ja està pagant el cost d’incrementar els preus mitjana de la llum i l’aigua un 14,5% i 7%, respectivament, durant 2021. Per incentivar una reducció del consum es va anunciar una mena de bonificació als qui aconsegueixin aquest objectiu.

Efectes de la desforestació

El temor que faltin els subministraments essencials a les llars no ha sorgit del no-res. Segons una enquesta realitzada per MapBiomas, el Brasil s’ha quedat sense un 15,7% de la seva superfície d’aigua en els últims 30 anys. Això equival a 3,1 milions d’hectàrees. La situació no és aliena al deteriorament ambiental que s’ha aprofundit des de 2019. «Hem perdut molta vegetació per la desforestació que han provocat l’agroindústria i la mineria. No podem perdre de vista això. A més, cal evitar la remoció de boscos de ribera», va dir al portal ‘Último Segundo’ l’oceanògrafa Fernanda Lima.

«Gran part de la nostra pluja ve de l’Amazònia. Si desforestem, reduïm la pluja», assenyala Luciana Gatti, investigadora de l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE). Segons l’especialista, amb l’expansió de la destrucció dels boscos, el Brasil està «sembrant sequera». Les xifres ho avalen: la tala il·legal d’arbres a la selva tropical va arribar el 2020 al rècord dels últims 12 anys. S’han perdut 11.088 quilòmetres quadrats, un 9,5% més que l’any anterior.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Experts citats pel diari ‘O Globo’ estimen que el Govern s’ha demorat a admetre la gravetat de la falta de pluges i a prendre mesures efectives contra la crisi energètica. Les preses ja estaven en un nivell baix l’octubre passat. Durant aquest any no s’ha aconseguit la recuperació que s’esperava. La previsió de l’Operador del Sistema Nacional és encara més preocupant: els embassaments corren perill d’arribar al novembre a només una capacitat del 10%. «Fins i tot davant aquest escenari, el Govern només ara ha pres mesures més dures per intentar reduir el consum d’energia per als consumidors residencials i les petites empreses».

La sequera històrica s’acompanya d’imatges desconegudes per als brasilers: el cabal del riu Paraná, que travessa la frontera i travessa el territori argentí, es troba en algunes zones nou metres per sota del seu cabal habitual en aquesta època de l’any. L’impacte d’aquest descens en l’agricultura i en la proliferació de focus d’incendi no es va fer esperar.