Turquia es blinda davant una possible onada de refugiats afganesos

Una frontera extremadament vigilada i en gran part emmurallada, repatriacions i, aparentment, fins i tot devolucions en calent. És el que els espera a la majoria de refugiats afganesos que intenten arribar a Turquia des de l’Iran.

A diferència del que va passar el 2011, quan es va desencadenar la guerra a Síria i els milions de persones que van fugir d’allà van trobar oberta la frontera amb Turquia, ara el país euroasiàtic s’està blindant a tota vela.

Aquesta vegada, el Govern turc està decidit a fer tot el possible per aturar i repel·lir un nou flux massiu d’immigració, després d’haver acollit 3,7 milions de sirians, a més d’uns 300.000 afganesos i altres milers d’iraquians, uigurs i africans.

El mateix president del país, Recep Tayyip Erdogan, ho va deixar clar al president del Consell Europeu, Charles Michel, en una conversa telefònica el cap de setmana.

«Turquia, que ja està acollint 5 milions de refugiats, no pot assumir una càrrega de migrants afegida», va dir Erdogan.

Mur de tres metres d’alçària

Després d’haver-se aixecat a les províncies frontereres d’Igdir i Agri un mur que inclou 156 dels 560 quilòmetres del muntanyós límit amb l’Iran, ara s’està construint una muralla modular, de 3 metres d’alçària i 2,80 metres d’amplada, al llarg de 64 quilòmetres més a la província de Van. Als 314 quilòmetres restants s’instal·larà provisionalment una xarxa amb filferros i sensors.

A més, la vigilància de la frontera s’ha reforçat amb un ampli desplegament de soldats i equips sofisticats, com drons i torres amb cambres tèrmiques, radars i sensors per detectar la travessia il·legal de persones.

Totes aquestes mesures responen al temor que centenars de milers d’afganesos fugin dels talibans al seu país i elegeixin Turquia també com a ruta per arribar a Europa.

No obstant, diverses oenagés, com l’associació de drets humans IHD, coincideixen amb les autoritats turques a l’indicar que de moment el nombre d’arribades no ha pujat. Això sí, la vigilància més gran de la frontera no ha aconseguit fins ara reduir les entrades irregulars de migrants de l’Afganistan, xifrades entre 100 i 200 persones al dia, va explicar a Efe el president d’IHD a Van, Mehmet Karatas.

«Hi ha més mesures policials i avança el mur, però els migrants utilitzen escales per pujar-hi i passar. O bé excaven per sota per creuar igualment», va explicar Karatas.

Tampoc l’ONU ha registrat un moviment a gran escala a les fronteres afganeses després de la retirada de l’OTAN de l’Afganistan i la presa del poder pels talibans.

Repatriacions forçoses

Les autoritats turques asseguren que han augmentat el control dels immigrants que es troben al país de forma irregular i que han procedit a repatriar desenes de milers d’ells.

El dia 19, Erdogan va xifrar en 235.000 el total d’afganesos que «han sigut enviats» de tornada, sense precisar el període en què han tingut lloc aquestes repatriacions.

El governador d’Istanbul, Ali Yerlikaya, va assenyalar en un tuit que en els últims tres dies han sigut detinguts i enviats a centres de deportació un total de 1.251 migrants irregulars, dels quals 506 eren afganesos.

Com que solen entrar al país de forma il·legal, les estimacions sobre el nombre de migrants afganesos a Turquia varien. Segons Erdogan, n’hi hauria uns 300.000, mentre que altres càlculs arriben fins a la xifra d’un milió. En tot cas, els afganesos componen el segon col·lectiu més gran de refugiats a Turquia, després dels sirians.

¿Devolucions en calent?

Karolína Augustova, sociòloga de la Universitat de Sabanci que estudia la migració a la frontera turco-iraniana, va alertar en declaracions a Efe que s’estan produint devolucions en calent. «Diversos soldats a la frontera m’han explicat que Interior els ordena tornar migrants en calent perquè no poden gestionar aquesta quantitat de persones i posar-les en centres de deportació», va explicar.

«És una travessia molt perillosa, els migrants també es veuen afectats per les operacions militars contra la guerrilla kurda PKK. Hem detectat casos en què migrants han rebut trets per error en operacions militars contra la guerrilla», va afegir.

La situació afavoreix l’auge del tràfic il·legal de persones, una cosa que es reflecteix en la quantitat de traficants detinguts: des de començament d’any (fins dissabte) arriba a 4.361, davant els 4.282 en tot el 2020, segons fonts oficials.

Un traficant que va demanar l’anonimat va explicar a Efe/Epa que diàriament gestiona la travessia d’unes 400 persones, i que per a això suborna els militars al costat iranià.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Els contrabandistes anuncien els seus serveis a través de l’aplicació de Telegram, majoritàriament a persones de nacionalitat afganesa, per oferir-los portar-les des de l’Iran, a través de la província de Van, fins a Istanbul, i d’aquí a Europa.

«Donem diners als soldats iranians per facilitar les coses a la frontera. Aquesta feina és fàcil, però a Turquia les coses són més difícils», explica. «Paguen (els migrants) entre 350 dòlars i 600 per viatjar de l’Iran a Turquia. I 1.000 dòlars més des de Van a Istanbul», detalla.