Bolsonaro sol·licita al Senat destituir el magistrat que l’investiga

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, va demanar formalment aquest divendres al Senat obrir un procés de destitució contra el jutge del Tribunal Suprem Alexandre de Moraes, que l’investiga en un cas sobre la divulgació de notícies falses i atacs a la democràcia. Aquest polèmic acte del líder ultradretà s’emmarca dins del pols institucional que manté amb el poder judicial, que en les últimes setmanes ha estret el cèrcol al governant i els seus aliats per la seva campanya de descrèdit cap al Suprem i les autoritats electorals.

Un funcionari del palau presidencial de Planalto va ser l’encarregat de presentar a la Cambra Alta la petició, firmada per Bolsonaro, per iniciar un judici polític amb finalitats de destitució contra De Moraes. El cap de setmana passat, el mandatari havia anticipat que sol·licitaria un ‘impeachment’ contra De Moraes i Luis Roberto Barroso, un altre dels onze jutges del Suprem i actual president del Tribunal Superior Electoral (TSE), tot i que finalment ha desistit d’incloure aquest últim. De Moraes, que també és membre del TSE, és el jutge d’instrucció d’una investigació en la qual Bolsonaro figura com a sospitós i que intenta esbrinar l’origen i el finançament d’una xarxa de «milícies digitals d’ultradreta» que propaguen contingut fals i atacs contra la democràcia a través d’internet. Aquest divendres, el magistrat va ordenar entrar a les residències d’una desena de persones, entre elles el diputat Otoni de Paula i el cantant ultradretà Sergio Reis, acusats de «conspirar» contra les institucions.

En el seu escrit, Bolsonaro va al·legar que De Moraes actua de manera «inquisitorial», amb «parcialitat» i de forma «partidària» al ser «alhora investigador, acusador i jutge». El fet que un cap d’Estat demani la destitució d’un jutge del Suprem és un gest d’un enorme simbolisme, tot i que previsiblement no prosperarà, ja que el president del Senat, Rodrigo Pacheco, ja va avançar aquest divendres que no veu «fonaments tècnics, jurídics i polítics» per fer-ho.

Dura resposta del Suprem

D’altra banda, el Tribunal Suprem va divulgar una nota en la qual va criticar durament l’actitud del capità de la reserva de l’Exèrcit. «El Suprem, en aquest moment que les institucions brasileres busquen maneres de mantenir la salut de la democràcia, repudia l’acte» del president de la República «d’oferir una denúncia contra un dels seus integrants a causa de decisions en una investigació avalada pel plenari de la cort», va expressar. L’alt tribunal va asseverar a més que «l’Estat democràtic de dret no tolera que un magistrat sigui acusat per les seves decisions» d’aquesta manera i va manifestar la seva «total confiança en la independència i imparcialitat» del jutge De Moraes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

La tensions entre Bolsonaro i el Tribunal Suprem i el Congrés van començar a mitjans de l’any passat, quan els dos poders van permetre a governadors i alcaldes adoptar mesures d’aïllament contra la pandèmia de coronavirus que el mandatari censura. El conflicte institucional es va agreujar aquest any a partir de l’agressiva campanya de descrèdit del president contra el sistema electrònic de votació que funciona al país des de 1996, el qual, segons la seva opinió, fomenta «fraus», tot i que reconeix que no té proves al respecte.

Amb els índexs de popularitat en caiguda lliure i els últims sondejos que vaticinen la seva derrota en les eleccions de 2022, Bolsonaro ha encoratjat els seus simpatitzants a sortir als carrers el 7 de setembre, quan se celebra la Independència del Brasil, per protestar contra el Suprem i la justícia electoral.