Borrell confirma que 300 afganesos col·laboradors de la UE esperen per ser evacuats

Moltsafganesos que van treballar durant anys amb les institucions comunitàries a l’Afganistan continuen esperant per ser evacuats del país. Així ho ha confirmat aquest matí el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en una sessió del Parlament europeu. Borrell ha assegurat que s’ha aconseguit treure del país 106 afganesos mentre es treballa per treure’n 300 més, una xifra que inclou també alguns dels familiars dels col·laboradors de la UE. «Estem fent tot el que podem», ha afirmat l’alt representant abans d’afegir que Europa té l’«obligació moral» de garantir la sortida seguretat dels afganesos que van treballar el seu servei davant l’incert canvi de règim que s’acosta al país centreasiàtic amb el retorn dels talibans.

Les 300 persones que queden per ser evacuades estan intentant arribar a l’aeroport de Kabul, on hauran d’aconseguir un espai en algun dels avions militars que s’enlairen aquests dies, segons ha declarat Borrell. «El més difícil és arribar a l’aeroport», ha afirmat el polític socialista. «No seria possible fer-ho sense algun tipus d’arranjament amb els talibans, que són els que controlen aquests dies els carrers de Kabul.» La resta dels col·laboradors afganesos, poc més de 100 persones, ha arribat ja a Madrid després de fer escala a Roma. 

La capital espanyola servirà com a primer centre d’acolliment fins que «siguin distribuïts entre diferents països comunitaris», segons va dir el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. El primer d’aquests grups, compost per cinc famílies afganeses, viatjarà després a Dinamarca, Alemanya, Polònia i Letònia, on sol·licitaran asil.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Borrell va descriure el succeït aquests dies a l’Afganistan com «una catàstrofe i un malson» i es va lamentar pel fracàs de la intel·ligència occidental, que no va ser capaç de preveure el ràpid enfonsament de les forces de seguretat afganeses i el règim d’Ashraf Ghani.

La tornada dels radicals al poder a l’Afganistan ha posat la UE en la disjuntiva de decidir sobre les ajudes que presta el país centreasiàtic, un país molt dependent de les importacions i l’ajuda estrangera. En aquest sentit, Borrell va afirmar que s’ha d’incrementar l’ajuda humanitària, mentre que l’ajuda al desenvolupament s’ha de frenar en sec «fins que no sapiguem qui governa a Kabul» i quina mena de polítiques hi haurà.