La renúncia del canceller peruà obre la primera crisi de Govern de Castillo

El president del Perú, Pedro Castillo, afronta la seva primera gran crisi de Govern amb la renúncia aquest dimarts del seu ministre de Relacions Exteriors, Héctor Béjar, que va estar 19 dies en el càrrec, després de fer-se públiques unes antigues declaracions on assegura que «el terrorisme al Perú el va iniciar l’Armada».

Després de dos dies d’intenses crítiques, Béjar va presentar la seva renúncia irrevocable i ara Castillo haurà de fer canvis a marxes forçades en el seu gabinet, durament qüestionat per l’oposició, que des de l’inici del seu mandat demanava la sortida de diversos ministres que considera d’esquerra radical, entre els quals, l’ara ja excanceller.

La renúncia a la cartera d’Exteriors d’aquest sociòleg i exguerriller, de 85 anys, es produeix a menys de deu dies que el nou Executiu acudeixi al Parlament per sol·licitar el vot de confiança, previst per al 26 d’agost.

Declaracions polèmiques

Tot i que l’arribada de Béjar al Palau Torre Tagle, seu de la Cancelleria peruana, va atiar polèmica des d’un inici, les crítiques en contra seu es van agreujar des de diumenge passat, quan es van difondre unes declaracions en les quals afirmava que «el terrorisme al Perú el va iniciar la Marina». «Això es pot demostrar històricament i han sigut entrenats per a això per la CIA», va afirmar el sociòleg, que va fundar l’efímer Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) peruà i va arribar a conèixer Ernesto «Che» Guevara a Cuba.

Aquestes paraules de Béjar es van dir en una xerrada virtual amb simpatitzants d’esquerra el febrer, quan Castillo era encara un candidat àmpliament desconegut i no figurava entre els probables guanyadors dels comicis. En la gravació, l’excanceller fa presumptament al·lusió a fets de la dècada de 1970, tot i que la majoria dels mitjans peruans i de l’oposició ho han interpretat com una menció al conflicte armat intern (1980-2000), desencadenat per la guerrilla maoista Sendero Luminoso i el marxista Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA).

L’informe final de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació (CVR) estableix clarament que va ser Sendero qui es va apartar del sistema democràtic per iniciar una lluita armada amb actes terroristes que van deixar uns 69.000 morts, la majoria en mans d’aquest grup liderat per Abimael Guzmán.

La vigília, la difusió d’aquesta xerrada va ser titllada de manipulació per la Cancelleria peruana i d’«afront» per la Marina de Guerra, mentre l’oposició anticipava una possible moció de censura contra Béjar al Congrés. Fins al moment, les úniques expressions públiques de l’exfuncionari després de confirmar-se la seva renúncia es van difondre a les xarxes socials, on va afirmar: «Torno a ser lliure!!! La lluita continua».

Oportunitat per canviar

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

L’excanceller era un dels ministres que l’oposició parlamentària exigia que Castillo canviés per donar-li el vot de confiança al Govern, al considerar que era una de les figures més vinculades a l’esquerra radical i pròxima a Vladimir Cerrón, el líder i fundador del partit oficialista, el marxista Perú Lliure. Ara, la renúncia de Béjar obliga Castillo a trobar un substitut que, de respondre a un perfil més moderat, podria aplanar una mica el camí per a la cita del pròxim 26 d’agost, quan el gabinet es presentarà davant el Parlament per exposar la política general del Govern i sol·licitar la investidura. Tot i així, les garanties continuen sent poques pel rebuig que genera el primer ministre, Guido Bellido, un congressista masclista i homòfob, imputat per terrorisme per suposats vincles amb els romanents de Sendero Luminoso i per blanqueig de diners en el presumpte finançament il·lícit de la seva campanya.

Aquesta investigació, que va obrir la setmana passada la Fiscalia, també implica Cerrón i el congressista del Perú Lliure Guillermo Bermejo. Bellido també està sent processat per suposada apologia del terrorisme per reivindicar a les xarxes socials Edith Lagos, una de les cares famoses dels primers anys de Sendero.