Operació de rescat

El Govern portarà a Espanya els intèrprets afganesos davant l’amenaça talibana

Els contractats per l’Exèrcit se senten amenaçats per haver treballat per a la coalició internacional

UN MILITAR ESPAÑOL FUERA DE PELIGRO TRAS SER HERIDO DE BALA EN AFGANISTÁN

UN MILITAR ESPAÑOL FUERA DE PELIGRO TRAS SER HERIDO DE BALA EN AFGANISTÁN / --- (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

El Govern ultima una operació per portar Espanya aes intèrprets que van col·laborar amb els soldats espanyols a l’Afganistan i que, després de la retirada de les tropes, es van quedar al país asiàtic, on els talibans han conquerit set capitals regionals en una setmana.

Fonts del Ministeri d’Afers Estrangers i Defensa han confirmat a Efe que estudien, amb le ministeri d’Interior, com oferir ajuda a aquests intèrprets que se senten amenaçats per haver treballat per a la coalició internacional, tot i que no detallen el nombre de persones afectades.

Des d’Exteriors assenyalen que s’estan «tancant els detalls de l’operació» perquè pugui «executar-se el pla de tornada a Espanya al més aviat possible» atès el risc que corren en un país en el qual els talibans poden tractar-los com a col·laboradors de les forces estrangeres.

L’ofensiva talibana està obligant milers d’afganesos a abandonar les seves llars i molts empleats civils que van treballar per a les tropes estrangeres se senten especialment amenaçats.

L’exemple dels EUA

El Govern nord-americà, que va anunciar a principis d’agost que expandia el seu programa d’acollida de refugiats afganesos, tramita ja unes 20.000 sol·licituds de visat d’intèrprets, conductors i altres exempleats que volen mudar-se als EUA amb els seus familiars –almenys 50.000 persones més– a fi d’ajudar-les a sortir del país abans que acabi agost, quan conclourà oficialment la retirada militar de la regió.

Les fonts consultades per Efe no detallen el nombre de persones que podrien arribar a Espanya, si només serien intèrprets o també altres empleats que van col·laborar amb les tropes espanyoles, com cuiners, mecànics o conductors, ni si s’inclouran familiars.

El grup de treball dels tres ministeris està fent comprovacions a fi d’aconseguir una «identificació clara» dels implicats i també per analitzar el tipus de protecció internacional que se’ls atorgaria quan arribessin a Espanya.

Els últims 24 militars espanyols destacats a l’Afganistan van ser rebuts pel rei Felip VI el passat 13 de maig, donant per conclosa, després de 19 anys, la missió més llarga en la qual han participat les Forces Armades.

Al costat dels 24 militars van arribar a Espanya també dos intèrprets locals, però no s’ha facilitat informació oficial sobre el nombre de persones que ja han sigut acollides.

Els talibans van prometre el juny passat que no atacarien els intèrprets afganesos i altres ciutadans del país asiàtic que han donat servei a les forces militars estrangeres mentre s’estenia la por de represàlies a l’aproximar-se la data límit de la retirada anunciada dels Estats Units l’11 de setembre.

Els intèrprets havien «de tornar a la seva vida normal i, si són professionals en algun àmbit, servir al seu país. No correran cap perill», va assenyalar en un comunicat la formació insurgent, que, no obstant, considera que aquestes persones han comès «una traïció contra l’islam i el país» i han «de mostrar remordiment per les seves accions».

Al juny, centenars d’extreballadors afganesos de les forces nord-americanes es van manifestar a Kabul per demanar als Estats Units visats especials per ser evacuats del país amb les tropes estrangeres davant l’amenaça de l’avenç talibà, que des d’aleshores no fa més que avançar.

Recomanacions d’Exteriors

La pàgina web del Ministeri d’Afers Estrangers recomana, en majúscules, «no viatjar a l’Afganistan sota cap circumstància».

Notícies relacionades

A causa del deteriorament de la seguretat i la incertesa sobre l’estabilitat de la connectivitat aèria, s’aconsella als espanyols que siguin en aquest país que l’abandonin al més aviat possible.

Exteriors remarca que «hi ha un greu risc en tot el país que es produeixin atemptats i segrestos» i adverteix de la possibilitat d’«atacs amb bombes i atacs suïcides», especialment en llocs públics, edificis governamentals, seus d’organitzacions internacionals i d’oenagés i hotels.