Pedro Castillo jura com a president del Perú

Pedro Castillo és el nou president peruà. El mestre rural d’esquerres va rebre els atributs de comandament de la principal autoritat parlamentària, María del Carmen Alba. Castillo va jurar per «els camperols, els pobles originaris, els mestres, els joves i els pescadors». Sense treure’s el barret de palma, va prometre un país «sense corrupció» i una «nova Constitució». Ha arribat un Govern «del poble i per al poble». El Perú, va assegurar, «serà governat per una persona que pertany als sectors oprimits».

Castillo ve del «Perú profund», és un dirigent aliè a l’elit política i econòmica, cosa que l’obliga a carregar amb prejudicis i temors. Va arribar a peu al Congrés. Va vestir una casaca molt semblant a la d’Evo Morales, a l’assumir el poder el 2006. El flamant mandatari va celebrar els «dos segles de vida republicana». Malgrat que aquest dimecres es commemora una «data tan simbòlica», els 200 anys d’independència, «la nostra història en aquest territori ve de més enrere». Castillo va recordar els «quatre mil·lennis i mig» durant els quals «els nostres avantpassats van trobar la manera de resoldre els problemes». Això va ser així, va dir, «fins que van arribar els homes de Castella que, aprofitant un moment de desunió, van conquerir l’Estat». El virregnat, va dir, va imposar un «règim racial». La sortida de l’òrbita espanyola no va implicar una millora real. «Els denominats aborígens van continuar sent explotats».

Els desafiaments

Al llarg del seu discurs, Castillo va recordar el seu origen i el compromís que se sustenta en el seu origen social. L’esperen enormes desafiaments i urgències: entre d’altres, la lluita contra la pandèmia, que ha matat gairebé 190.000 persones. «Tirarem endavant, escoltant la ciència. Hem de maximitzar el nostre esforç per vacunar tota la població en el menor temps possible».

Als problemes heretats, se li sumen els interns. Castillo encara no ha pogut definir el seu gabinet de ministres. Es troba enmig d’una disputa entre els intents d’obrir el seu Govern i el del seu partit, el Perú Lliure, de tenir un paper gravitant en les designacions i el full de ruta. Més enllà de les seves paraules, encara no se sap com aplicarà la seva política econòmica. Se suposa que Pedro Francke, assessor de Castillo en temes econòmics, es convertirà en el timoner d’aquest ministeri estratègic.

Problemes econòmics

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

En l’actualitat, un 30% dels peruans viu en la pobresa i un 70% forma part de l’economia informal. El PIB va caure un 11,1% el 2020. El país ja ha començat a recuperar-se. «La població demana canvis i no està disposada a renunciar-hi», va dir sobre l’actual model d’orientació neoliberal. Castillo va dir que es «respectarà la propietat privada» però, també, que es construirà un país amb millor distribució de la riquesa.

L’altre gran desafiament de Castillo té a veure amb el Congrés. L’oficialisme només comptarà amb 37 dels 130 congressistes. El fujimorisme ja va anunciar que no li donarà ni un mes de treva política. La possibilitat d’evitar sobresalts i conjures tindrà a veure amb la capacitat de l’Executiu d’arribar a acords amb una legislatura tan fragmentada.