Avenç social a l’Amèrica Llatina

Xile: l’hora dels joves

El país llatinoamericà afronta canvis de pes amb la perspectiva d’un candidat a president d’esquerres de 35 anys

Xile: l’hora dels joves
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Tot passa de manera vertiginosa a Xile des de la seva entrada al segle XXI. El 2005, l’Església Catòlica s’oposava a les campanyes públiques a favor de l’ús del preservatiu. Dimecres a la tarda, el Senat va aprovar el projecte que legalitza el matrimoni igualitari. D’aquí una setmana s’espera que la Cambra de diputats el converteixi en llei. El 2006, els estudiants de secundària van sortir als carrers a reclamar nous drets i van alterar la falsa tranquil·litat de la transició democràtica. Un d’aquests nois pot ser president el març del 2022. «No li tinguin por a la joventut per canviar aquest país, perquè també tenim l’experiència dels qui van lluitar abans que nosaltres», va dir Gabriel Boric, després d’arrasar a les primàries de l’esquerra. Boric té 35 anys i va derrotar per 30 punts de diferència el comunista Daniel Jadue, 19 anys més gran.

Les eleccions presidencials se celebraran el 19 de novembre. Boric ja s’ha garantit pràcticament el pas a la segona volta, el 19 de desembre. Si els sondejos no s’equivoquen, competirà amb Sebastián Sichel, un independent de dretes de 43 anys que, contra tots els pronòstics, va vèncer Joaquín Lavín, de 67 anys, a les primàries de l’espai conservador. Mai abans un candidat d’aquesta edat havia acariciat la possibilitat d’arribar al Palau de la Moneda. L’excepció a aquesta regla va ser Marco Enríquez-Ominami, que, als comicis del 2009 i amb 36 anys, va tenir un bon acompliment en aquesta contesa amb què no en va tenir prou per participar a la segona votació.

«Joventut» és la paraula que dona compte de les transformacions que el septuagenari Sebastián Piñera no va advertir al començar el seu segon Govern. Creia que Xile era un «oasi», una excepcionalitat al remolí llatinoamericà. No va veure venir la multitud de menors de 30 anys que van sortir als carrers amb l’esclat social del novembre del 2018. D’aquí la perplexitat de la primera dama, Cecilia Morel, que no va dubtar a qualificar-los d’«aliens». La Constituent que erradicarà la matriu neoliberal de la Carta Magna és filla d’aquesta protesta política i cultural. L’edat mitjana dels encarregats de redactar en nou text fonamental és de 44 anys. Els casos de Boric i Sichel han funcionat com una mena d’extremunció simbòlica de dues generacions polítiques: la que va tenir el seu predomini en la immediata postdictadura i la del seu més segur relleu. Els nets es van enfrontar amb els avis, passant per sobre dels seus pares.

Ruptura generacional

El 1826, pocs anys després de la independència, Manuel Blanco Encalada va exercir el càrrec com la principal autoritat executiva del Xile naixent als 36 anys. Des de Gabriel González Videla, que va començar el seu mandat als 48 anys, i el 1946, ni un sol cap d’Estat ha tingut menys de 50 anys. Piñera va guanyar les eleccions del 2017 amb 67 anys i es considerava en la seva segona joventut. El seu rival, Alejandro Guillier, en tenia llavors 64.

Per a l’acadèmic Cristóbal Bellolio, la novetat que porten Boric i Sichel té a veure també amb la dissolució de les disputes dels anys vuitanta que van girar al voltant de la polaritat entre democràcia i autoritarisme que van permetre derrotar el general Augusto Pinochet. Les noves generacions van deixar de guiar-se per aquesta disjuntiva a mesura que les institucions s’estabilitzaven. Van emergir amb el pas dels anys nous subjectes i noves problemàtiques. Part dels estudiants educats sota els Governs de Ricardo Lagos i Michel Bachelet van passar de les mobilitzacions de carrer sectorials a la política activa. Boric va ser un d’ells. Primer va formar part del Front Ampli, el símptoma més evident el 2017 de la ruptura generacional. Els fills de molts pares polititzats se’n van anar de casa seva. A partir d’aquell moment, la participació electoral dels joves va créixer el 21%.

Notícies relacionades

Els canvis fins i tot afecten els sectors ideològics més inclinats cap a la dreta. Durant dècades, Hermógenes Pérez de Arce va ser el portaveu del conservadorisme més recalcitrant. Aquest lloc l’ocupa ara el youtuber i assagista Axel Kaiser. Autor de La neo inquisición, té a més 200.000 seguidors a Twitter. Acaba de posar el crit al cel per la decisió de Nestlé de canviar el nom de la seva popular galeteta banyada en xocolata, «Negrita», per «Chokita», per evitar associacions «racistes». La multinacional es vol sumar a la diversitat cultural, però Kaiser hi veu un símptoma d’«idiotització» que ve de bracet de les noves apetències juvenils.

 

Temes:

Xile