Crisi sanitària global

Un estudi alerta que les morts a l’Índia multipliquen per 10 les oficials

  • «És la tragèdia humana més gran des de la independència i la partició», afirma el document

  • L’autocomplaença i ineptitud de les autoritats i les presses per reobrir l’economia, després de les causes de l’elevada incidència

Un estudi alerta que les morts a l’Índia multipliquen per 10 les oficials

JAGADEESH NV

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

A mitjans de l’any passat es parlava del misteri indi. La pandèmia amuntegava cadàvers al món desenvolupat mentre un país amb un sistema sanitari precari, hàbits higiènics millorables, cap mesura de prevenció i 1.400 milions d’habitants només havia registrat un miler de víctimes. Ni tan sols amb la joventut abundant n’hi havia prou per explicar-ho. Un estudi recent ho ha aconseguit un any després: no hi ha més excepció índia que la seva mandra comptable.

L’estudi apunta que les morts reals podrien arribar entre els 3 i els 4,7 milions davant les 414.000 oficials. Al món no han escassejat les trapelleries comptables ni els morts sense diagnosticar que s’escapaven de les estadístiques, però l’Índia ha batut les projeccions més alarmistes. «La realitat és catastròficament pitjor. És tràgicament clar que molta gent, xifrada en milions i no en centenars de milers, ha mort [...]. És la tragèdia humana més gran des de la indepedència i la partició», conclou l’estudi elaborat per Arvind Subramanian, l’antic conseller econòmic del Govern, i Centre de Desenvolupament Global i la Universitat de Harvard. En aquell dramàtic episodi, hinduistes i musulmans es van matar sense tacte després de la sortida britànica i la divisió entre l’Índia i el Pakistan.

Els acadèmics han utilitzat tres mètodes. Primer, les dades del registre civil de naixements i morts a set províncies que contribueixen a la meitat de la població nacional. Segon, les dades de seroprevalença conjuntament amb les taxes de mortalitat globals i sense atendre aquella excepcionalitat índia. I tercer, una enquesta sobre el consum econòmic familiar sobre gairebé un milió de persones. L’estudi admet que els mètodes per separat presenten carències i la quantitat proporcionada «és vaga», però és fins ara el fresc més fiable sobre els estralls de la pandèmia.

Contra el sentit comú

Les conclusions modifiquen el relat. Fins ara es pensava que l’Índia va sortir de la primera onada amb menys danys dels temuts i que es va enfonsar sense remei a la segona pel precipitat triomfalisme del Govern de Narendra Modi, que va aixecar les prohibicions als esdeveniments esportius, religiosos i polítics en contra del sentit comú i les recomanacions dels experts mèdics. D’aquells mesos són les imatges que van impactar el món: els cadàvers cremats en pires improvisades, els hospitals desbordats, els malalts que morien per falta de reserves d’oxigen, les recerques desesperades al mercat negre de medicines... L’estudi conclou ara que la primera onada va ser molt més letal malgrat el desinterès mediàtic. Fins a dos milions de persones podrien haver mort mentre el món donava voltes al misteri d’una mortalitat del 0,2% en contrast amb el 2% global. «L’Índia no va ser un cas a part», conclou l’informe.

Notícies relacionades

«Després de la primera onada, que es va expandir més del que pensàvem, l’Índia va creure que havia escapat del pitjor a causa dels morts que mai es van explicar. Això va conduir a una cultura d’autocomplaença. Però a la segona onada, totes aquestes imatges horroroses que vam veure van acabar galvanitzant a la societat», ha explicat Subramanian.

Les causes que expliquen els elefantíacs errors comptables són diverses, però cap de més capital que la ineptitud de les autoritats i les seves presses per reobrir l’economia. També hi van influir la precària xarxa de laboratoris per a anàlisi, especialment a les grans zones rurals, i l’estigma que aconsellava el silenci. Un estudi del juliol passat que va mesurar els anticossos a Nova Delhi ja alertava que el percentatge dels contagiats no era el de l’1% oficial, sinó del 23%. Els epidemiòlegs havien pronosticat en els últims mesos que les xifres de morts nacionals podrien quintuplicar les reals, però ningú va entreveure la magnitud real del drama.