Brussel·les s’arma per fer realitat la retallada del 55% de CO2

Reduir «almenys el 55%» les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030 respecte als nivells de 1990, pas previ a assolir la neutralitat climàtica el 2050, no serà una tasca fàcil. L’objectiu, blindat a la llei del clima aprovada aquest any, requerirà canvis dràstics en la manera com mengem, conduïm, escalfem les nostres llars o produïm. Per portar a bon port l’objectiu, la Comissió Europea presentarà aquesta setmana l’esperat ‘Fit for 55’, una bateria de dotze propostes legislatives destinades a accelerar una transició energètica «justa» en sectors com l’energia, el transport, el clima, la fiscalitat i el comerç internacional. 

L’objectiu: reduir la dependència sobre els combustibles fòssils, impulsar les energies renovables i l’eficiència energètica, accelerar l’expansió del cotxe elèctric, ampliar a edificis i transport per carretera el sistema de comerç de drets d’emissions i un nou mecanisme d’ajust de carboni en frontera que endurirà les condicions d’accés al mercat de productes de països tercers amb objectius climàtics menys ambiciosos. «És un enfocament holístic del problema i creiem que aquest és el millor equilibri que podem crear per dur-nos a on hem de ser», defensa el vice president executiu de la Comissió Europea, Frans Timmermans, conscient del camp de batalla en què es convertirà l’esperat full de ruta climàtic. 

«És hora de complir l’ambició i per a això ‘Fit for 55’ és una oportunitat única. Si es dissenya bé suposarà molts beneficis per als consumidors», assegura amb cautela però esperança Monique Goyens, directora general de l’Associació Europea de Consumidors (BEUC). No totes les organitzacions ho veuen amb les mateixes expectatives. «És un espectacle de focs artificials sobre un abocador. Pot semblar impressionant, però quan un t’hi acostes comença a fer olor», crítica Jorgo Riss, director de Greenpeace UE. Aquests són els elements claus del paquet.

Revisió del sistema ETS

Creat el 2005, és d’un dels pilars de la política actual per frenar l’escalfament global i el primer mercat de carboni del món. El sistema, que busca reduir el 40% les emissions per a 2030 respecte al nivell del 2005, estableix un preu en les emissions –al maig va assolir el preu rècord de 56€ per tona– d’unes 11.000 instal·lacions industrials i elèctriques i els vols europeus per limitar el volum de gasos amb efecte d’hivernacle que es poden emetre. Amb la reforma Brussel·les aspira a elevar l’ambició limitant les assignacions gratuïtes i creant un règim addicional per incloure nous sectors no inclosos fins ara, com el transport marítim. 

A més, Brussel·les proposarà la creació d’un sistema similar per al transport per carretera i els edificis, previsiblement a partir del 2025, que inclourà un nou fons social per esmorteir l’impacte econòmic i social i convèncer els estats membres més reticents. Segons l’esborrany de la Comissió, «almenys el 50%» dels beneficis generats pel sistema ETS seran desviats a aquest nou fons de manera que els estats membres puguin compensar el cost de la transició en els grups més vulnerables. Segons el parer de Monique Goyens, la inclusió d’aquest fons és un «senyal» que el sistema actual no és just. Brussel·les també revisarà el reglament sobre el repartiment de l’esforç, que estableix objectius anuals vinculants d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en la majoria dels sectors no inclosos per l’ETS, com els transport, els edificis, l’agricultura o els residus, responsables del 60% de les emissions, així com el reglament sobre l’ús de la terra i la silvicultura.

Impost al carboni a la frontera

El nou mecanisme d’ajust de carboni a la frontera (CBAM), una de les grans novetats del nou paquet legislatiu, farà que les empreses que produeixen en països tercers menys ambiciosos en matèria climàtica i amb regles més laxes paguin una taxa a la frontera pels seus productes, de manera que tots, europeus o importats, paguin el mateix pel CO2 i no hi hagi competència mediambiental deslleial. «Garantirà que el preu de les importacions reflecteixi amb més precisió el seu contingut de carboni» i complirà les normes de l’Organització Mundial del Comerç, assegura la Comissió sobre un mecanisme que ha de garantir l’equilibri entre la política de preus del carboni aplicada al mercat interior i l’aplicada a les importacions.

Segons l’esborrany del reglament, estaran coberts productes com l’acer, l’alumini, el ciment, els fertilitzants i l’electricitat –el Parlament Europeu ha demanat ampliar-ho a altres sectors, com refineries de petroli, paper, vidre o productes químics– i es començaria a aplicar a partir del 2023. Les empreses que produeixin en països que ja disposen d’algun sistema de preu de carboni n’estaran exemptes. No és el cas de països com l’Índia, Rússia o Turquia. 

Mobilitat més verda

Un dels elements claus per aconseguir canvis en la forma en què ens movem i reduir les emissions procedents del transport –un quart de totes les emissions de CO2– serà revisar el reglament sobre estàndards d’emissions dels nous vehicles. Els nous plans de Brussel·les apostaran per endurir els estàndards i obligar els fabricants a augmentar l’objectiu de reducció d’emissions amb sancions per als incomplidors, una manera de desincentivar la fabricació de vehicles de combustibles fòssils i accelerar alternatives com el cotxe elèctric. 

Una aposta que obliga també a revisar el reglament sobre infraestructures de recàrrega per augmentar els punts disponibles –l’objectiu de la UE és assolir un milió de punts de recàrrega el 2025 i 3 milions el 2030– i impulsar una transparència de preus més gran i facilitar els pagaments transfronterers, dos elements clau segons BEUC per accelerar la transició al cotxe elèctric. «Recarregar un cotxe elèctric ha de ser tan fàcil com omplir un dipòsit», afirmen des de BEUC. Brussel·les també inclou als seus plans noves mesures per acabar amb els incentius als combustibles fòssils en l’aviació i impulsar l’ús de combustibles sostenibles (hidrogen renovable, combustibles sostenibles i biogas), així com propostes per a decarbonizar el sector marítim, que suposa l’11% de les emissions del sector del transport a la UE. Per a això proposarà revisar la directiva sobre fiscalitat de l’energia, un moviment sempre complicat, ja que requerirà la unanimitat dels Vint-i-set.

Més renovables i energies netes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els plans de Brussel·les també inclouen la revisió de la directiva sobre energies renovables i d’eficiència energètica, dos elements claus també per arribar a la neutralitat el 2050. La UE va establir el 2018 un objectiu del 32% de renovables en el mix energètic per al 2030. La intenció ara és elevar aquesta ambició fins al 38-40% del consum, tot i que permetent certa flexibilitat. 

Quant a l’eficiència energètica, la normativa actual estableix un objectiu d’estalvi, no vinculant, del 32,5% per al 2030. Segons fonts europees, el pla serà convertir en obligatori l’objectiu. Segons l’associació europea de consumidors la nova legislació no només hauria d’incloure objectius d’eficiència, sinó també instruments tècnics per aixecar els obstacles que impedeixen que molts consumidors renovin casa seva i especialment aquelles persones afectades per la pobresa energètica.