El G-20 aprova l’«històric» impost global a les multinacionals

Els ministres de Finances i presidents dels bancs centrals dels països que formen el G-20, que des de divendres s’han reunit a Venècia, han assolit un acord per imposar una taxa global a les multinacionals amb una facturació superior als 750 milions de dòlars (631 milions d’euros), amb l’objectiu de posar fi al fenomen de la baixa, o nul·la, taxació de què aquestes companyies s’han beneficiat fins ara. El pacte confirma el que es va consensuar l’1 de juliol passat per l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), i és un pas clau de cara a la següent reunió del G-20 de l’octubre, quan es preveu que es presentaran les normes concretes de la nova legislació.

Així ho ha explicat, en roda de premsa, Daniele Franco, ministre d’Economia d’Itàlia, país que ostenta la presidència de torn del G-20. «És un acord molt important per a una arquitectura internacional més estable i justa», ha dit Franco, que ha confiat que d’aquesta manera s’acabi amb «la carrera a la baixa». «És un dia històric», ha comentat, més entusiasta, Paolo Gentiloni, el comissari d’Economia de la Unió Europea (UE). Ara «hem de continuar treballant a nivell global i europeu», ha afegit, per la seva banda, la vicepresidenta primera i ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño. 

El G-20 ha ratificat també la mesura, ja redactada al pla de l’OCDE, que estableix que, si la multinacional té un marge de benefici superior al 10%, també tributi on ven. El pacte suposa un senyal important també perquè les economies dels països del G-20 acumulen el 80% del PIB mundial. Ara els esforços s’hauran de centrar en la desena de països que no s’han manifestat a favor de l’acord, entre els quals tres europeus (Irlanda, Hongria, i Estònia), com també ha reconegut aquests dies la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen.

Solucions per a tothom

A més, almenys de moment, l’acord no recull la sol·licitud que l’impost mínim global sigui superior al 15%. Una petició, aquesta, feta per països com l’Argentina i França, que el 2019 va aprovar un impost per a grans tecnològiques (la denominada ‘taxa Google’) que, en els últims anys amb el Govern de Donald Trump ha generat tensions i represàlies dels EUA contra París. Amb l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, Washington ha acabat recolzant una norma coordinada globalment, cosa que evita que la UE busqui una solució pel seu compte.

França ha aprofitat la reunió de dos dies a Venècia per demanar un preu mínim global al carboni. En referència a això, Yellen, la representant nord-americana, ha informat que el seu país està obert a debatre possibles solucions, mentre que el comissari europeu Gentiloni ha anunciat que, la setmana que ve, es presentarà un nou paquet de mesures a Brussel·les. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En un altre front, en el marc de les discussions sobre com utilitzar ingressos fiscals addicionals potencials, Mèxic i l’Argentina han fet èmfasi en l’«enorme bretxa digital» que hi ha entre països d’ingressos mitjans i les economies més avançades, com va dir el ministre d’Hisenda de Mèxic, Arturo Herrera. «En aquestes últimes, la mitjana de llars amb banda ampla és del 89%. A França suma el 83% i Mèxic el 56%. La bretxa digital és enorme», ha afegit

El G-20 no ha pactat, de moment, un augment al finançament dels plans de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per als països més pobres, si bé aquests estan sent ara particularment vulnerables a les noves variants del coronavirus. «No crec que sigui només un problema de fons, si no un tema de capacitat de distribució», s’ha defensat Franco, el ministre italià.