Nova clatellada del Suprem als drets de vot als EUA

En la cruenta guerra oberta des de fa anys pels drets de vot als Estats Units els republicans s’han anotat aquest dijous una important batalla que és, a més, presagi de molts més potencials triomfs per a ells. La sòlida majoria conservadora del Tribunal Suprem ha recolzat dues restrictives regulacions d’Arizona que havien sigut denunciades al considerar-se que castiguen desproporcionadament l’accés i els drets de vot de minories.

L’impacte més gran pot sortir de les fronteres de l’estat del sud. En la decisió dels sis jutges conservadors que controlen el tribunal davant els tres progressistes es llegeix clarament un posicionament que crea mals auguris per a demandes de demòcrates i grups de drets civils contra lleis similars a tot el país que estan aprovant els estats controlats per republicans.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Aquesta campanya conservadora per restringir l’accés a les urnes, on els progressistes identifiquen clars intents de supressió de vot de les minories, s’ha intensificat des que el Suprem el 2013 va donar una estocada letal a la llei de drets de vot, desarticulant una provisió central d’aquesta norma que des de 1965 prohibia lleis discriminatòries per qüestions de raça. Les envestides republicanes són incessants i cada vegada més intenses. I la sentència d’aquest dijous els augura recolzament en la més alta instància judicial del país.

Lloc específic

En el cas concret d’Arizona, el Suprem recolza dues mesures. Una permet eliminar les paperetes completes de qui hagi votat en un districte equivocat, tot i que part de les votacions no requereixen votar en un lloc específic. L’altra converteix en un crim que treballadors per a una campanya, activistes comunitaris i gairebé qualsevol altra persona (a excepció de familiars, cuidadors i càrrecs de les eleccions) reculli paperetes per portar-les a les urnes. Els progressistes defensen que aquesta pràctica ajuda especialment persones de minories, més pobres i amb problemes de mobilitat i accés a transport o correus. En canvi, els crítics, incloent-hi l’expresident Donald Trump, la titllen de «collita de vots», tot i que no s’ha demostrat que s’hagi donat frau electoral en el seu ús.