Un comunista ben situat en els sondejos aspira a la presidència de Xile

Xile, 1993. El llavors president Patricio Aylwin iniciava a Xile el seu tercer any d’un Govern tutelat per la presència del general Augusto Pinochet com a cap de l’Exèrcit. La transició democràtica mostrava les seves limitacions a flor de pell. Durant aquell any incert, el jove sociòleg i arquitecte Daniel Jadue semblava prendre una decisió a contramà del curs de la història: s’afiliava al Partit Comunista. Encara era fresca la runa de la dissolució de la Unió Soviètica. Si algú li hagués dit llavors a Jadue que en un futur tan remot com inescrutable podria ser president del seu país hauria deixat anar una rialla escèptica. Però el que llavors podria semblar un relat de ciència-ficció s’ha tornat factible.

Jadue és una de les figures polítiques emergents del Xile que va esclatar socialment a finals del 2018 i que es prepara per elaborar una nova Constitució que erradicarà la matriu de l’última dictadura militar. Tres enquestes el donen com a guanyador de les primàries de l’esquerra, el 18 de juliol. Un 20% dels xilens entrevistats per la consultora ‘Cadem’ votarien per Jadue en la primera volta de les eleccions presidencials, previstes per al pròxim mes de novembre. L’enquestadora ‘Data Influye’ li atorga el 19% de les preferències, contra el 16% que li assigna ‘Criteria’. Els mateixos sondejos li auguren un lloc a la segona volta, amb data del 19 de desembre.

La figura d’aquest net d’immigrants palestins es va consolidar durant l’última dècada pel seu acompliment com a alcalde de Recoleta, una de les comunes benestants de Santiago, contigua a Providencia i Vitacura, dos veritables bastions electorals d’una dreta en retrocés.

Gir inesperat

El PC va rebutjar participar el 1988 en el va plebiscit que va barrar el pas a les ambicions de Pinochet. Va quedar, per tant, fora de la Concertació Democràtica que va governar 20 anys consecutius. La seva condició de partit marginal va anar canviant des del 2013, quan va formar part de la coalició que va portar Michel Bachelet a la presidència per segona vegada. El creixement partidari va venir de la mà d’una profunda renovació generacional. Irací Hassler i Javiera Reyes, cap d’elles més gran de 35 anys, acaben de guanyar les alcaldies de dues localitats de la província de Santiago. Elles asseguren tenir vol propi. Però el seu ascens no està dissociat del paper que exerceix Jadue.

«Aconseguirem el recolzament de molta gent, molta gent independent, fins i tot de gent de dreta», ha dit l’alcalde de Recoleta. Jadue no accepta demonitzacions. «Ningú està pensant en una onada estatizadora, perquè avui dia això no està en discussió». No obstant, considera que l’Estat «ha de prendre un rol de direccions estratègiques».

La segona volta

Si, finalment, Jadue derrota a les primàries de l’esquerra el jove Gabriel Boric, és altament probable que disputi la presidència a Joaquín Lavin, un pinochetista de pura soca que, amb els anys, ha moderat el seu discurs. Lavin administra la bufona alcaldia de Las Condes, a 15 minuts de bus de Recoleta. Però alguna cosa més que aquesta distància geogràfica el separa de Jadue.

Nombrosos analistes auguren una segona volta polaritzada entre dreta i esquerra, tot i que no es descarta per complet que la demòcrata cristiana Yasna Provoste formi part d’aquesta baralla per la presidència. Segons Cristóbal Rovira, tant Jadue com Lavin provenen d’espais polítics que molts xilens no votarien. El primer «només podrà tornar-se més competitiu si elabora una estratègia» que busqui millorar la imatge del seu partit. El problema, afegeix Rovira, és que el seu eventual rival li porta la davantera en la carrera de mostrar-se com un dirigent més ampli: l’alcalde de Las Condes ha pres distància de la ultradretana Unió Democràtica Independent (UDI). En aquest sentit, Jadue pot ser víctima d’una ironia de la història i que li passi el mateix que a Marine Le Pen en les últimes eleccions presidencials franceses. Els seus esforços per tornar a la dreta més angelical no van ser prous per superar en vots Emmanuel Macron.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari