Biden mira de rellançar el diàleg entre el Marroc i el Polisario

«Molts nord-americans no saben res del conflicte i la majoria ni tan sols sabrien situar el Sàhara Occidental al mapa», assegura el professor de la Universitat de San Francisco, Stephen Zunes, coautor d’un llibre sobre el tema. «Però atès el poder i la influència dels EUA al món, i el fet que sigui l’única potència que ha reconegut l’annexió marroquina, li han donat un paper molt més prominent». La pilota és ara a la teulada de Joe Biden, que s’ha resistit fins al moment a revertir el reconeixement del seu predecessor malgrat les seves reiterades promeses per situar novament el dret internacional com el pilar normatiu de les relacions entre països. 

La seva política sobre el Sàhara Occidental segueix oficialment sota revisió, però mentrestant, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, els seus diplomàtics estan pressionant als passadissos de l’ONU per nomenar un nou enviat especial per a la regió i fer seure el Marroc i el Polisario a la taula de negociació. Un diàleg que està mort des que l’expresident alemany Horst Köhler va renunciar al seu càrrec com a enviat especial per al Sàhara Occidental el maig del 2019. Les dues missions han guanyat una urgència extraordinària arran de la represa de la guerra al novembre, anunciada pels representants polítics del poble sahrauí després de tres dècades d’alto el foc.  

«Estem consultant amb les parts per trobar la millor manera d’avançar i no tenim res més que anunciar», assegura un portaveu del Departament d’Estat a la pregunta d’aquest diari sobre les converses en curs per mirar de desembussar el conflicte. Biden està jugant la seva partida amb discreció i dues baralles. D’una banda, ha reafirmat el reconeixement del seu predecessor al permetre que els mapes oficials de la CIA i el Departament d’Estat incloguin el Sàhara ocupat com a part integral del Marroc. Però, de l’altra, ha deixat que els seus aliats al Congrés congelin les contrapartides que Trump va oferir a Rabat a canvi de normalitzar les seves relacions amb Israel. 

Consolat al Sàhara ocupat 

Tant la notificació enviada al Capitoli per construir un consolat nord-americà a Dajla, l’antiga Villa Cisneros dels espanyols, convertida pel regne alauita en la capital administrativa del Sàhara ocupat, com la venda al Marroc de quatre drons militars d’última generació. Els dos plans han quedat encallats en els comitès d’Afers Exteriors de les dues cambres, així com en el d’Apropiacions. «No creiem que estigui justificada l’obertura del consolat», afirma una font del Comitè d’Afers Exteriors de la Cambra de Representants. «No hi ha gaire negoci per fer a Dakhla i tampoc hi ha molts nord-americans que la visitin. D’acord amb la nostra anàlisi, l’únic final del consolat era reafirmar la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental». 

Aquestes mateixes fonts asseguren que Biden no té cap intenció de procedir amb l’edificació del consolat, bloquejat pels demòcrates amb alguns recolzaments republicans. «És un fenomen estrany perquè cap dels bàndols té un clar suport majoritari a Washington. El Congrés està bastant dividit», explica el professor Zunes. I tot i que el conflicte sahrauí no és una prioritat per a la Casa Blanca, tot podria canviar si els renovats enfrontaments militars acaben desestabilitzant la regió, concebuda pels EUA com un tap davant el gihadisme. 

Respecte a les normes internacionals

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

No és l’únic factor a tenir en compte perquè al desert nord-africà Biden es juga part de la seva credibilitat com a estadista en els fòrums internacionals. En la seva recent reunió amb Vladimir Putin va arribar a esmentar fins a set vegades el respecte a les «normes internacionals» com un dels requisits per millorar les relacions amb Rússia, la mateixa Rússia que afronta sancions nord-americanes per la seva annexió il·legal de Crimea. De manera que al demòcrata no li queden moltes més opcions que revertir els reconeixements de Trump respecte al Sàhara, Jerusalem i el Golan sirià si vol tenir alguna autoritat moral com a baluard de l’ordre internacional.

«La nostra oposició al reconeixement de la marroquinitat del Sàhara es deriva del perillós precedent que crearia», afirmen les fonts del Comitè d’Afers Exteriors. «Per nosaltres és el mateix que l’annexió russa de Crimea o les reivindicacions territorials xineses al mar de la Xina. Són maniobres il·legals d’annexió, conquestes territorials per la força».