La reunió amb Putin proposada per París i Berlín divideix els Vint-i-set

Malgrat l’«espiral negativa» en què estan immerses les relacions entre la Unió Europea i Rússia, a causa de les mesures agressives de Moscou, França i Alemanya consideren que ha arribat l’hora de rellançar el diàleg amb Vladímir Putin a través d’una cimera multilateral, que si es celebrés seria la primera des de gener del 2014. Una idea que ha rebut recolzaments entre alguns dirigents europeus, però també un ‘no’ rotund d’altres delegacions que veuen problemàtica aquesta opció mentre el Kremlin mantingui la seva política agressiva cap als veïns.

«És necessari que busquem un contacte directe. No és suficient que el president dels Estats Units, Joe Biden, parli amb el president rus. La Unió Europea (UE) també ha de crear formats de diàleg. No hi ha cap altra manera de resoldre conflictes», ha defensat la cancellera alemanya, Angela Merkel, durant la seva tradicional intervenció precimera davant el Bundestag alemany. El mateix missatge que ha traslladat a la seva arribada el seu homòleg francès, Emmanuel Macron. «Assumim que aquest diàleg és necessari per a l’estabilitat del continent europeu però exigent, perquè no cedim els nostres valors o interessos», ha dit. 

Igual com Berlín, París considera necessari girar full i deixar «una lògica reactiva respecte a Rússia» per obrir noves vies amb què «arreglar les nostres diferències». Una postura que recolza, per exemple, Àustria. «Estic content de veure finalment moviments cap a un diàleg amb Rússia. Som geogràficament més a prop que els EUA. No hi podem assistir i veure el diàleg entre els EUA i Rússia mentre que qüestions com Ucraïna ens afecten més que als EUA», ha recordat el canceller austríac, Sebastian Kurz.

Resistències a l’est

No tots els caps d’Estat i de Govern comparteixen la idea de celebrar una cimera amb Putin. El primer ministre holandès, Mark Rutte, el Govern del qual va denunciar Rússia l’any passat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per la demolició de l’avió MH17, en què van morir 298 persones, ha deixat clar que ell no participaria en la trobada al més alt nivell polític entre els Vint-i-set i el seu homòleg rus tot i que tampoc li importaria que la cimera fos amb els dos presidents de les institucions europees, Charles Michel i Ursula von der Leyen. En tot cas, les resistències són evidents entre els països d’Europa de l’Est i les repúbliques bàltiques.

«Llançar qualsevol diàleg directe al més alt nivell polític és només possible en una situació en què hi hagi una rebaixa i una retirada de l’actual política agressiva», ha dit el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, que ha avisat que «és difícil» obrir un diàleg amb atacs híbrids als països veïns, inclosa Polònia. «Hem de ser molt cautelosos sobre les intencions del règim de Putin. No veiem que hi hagi hagut un canvi radical en el patró de comportament de Rússia», valora el president lituà, Gitanas Nauseda, que considera que sense canvis positius de la part de Moscou enviaria «un mal senyal» als països del partenariat est, com Ucraïna. «Em sembla que el que estem intentant és implicar un os perquè deixi en pau un pot de mel», ha afegit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Igual com Lituània, també Letònia i Estònia són partidaris d’avançar amb extremada cautela i d’obrir un diàleg només si Moscou fa passos cap al compliment dels acords de Minsk. «Personalment, no crec que sigui el moment de mantenir una cimera de líders europeus. Les condicions del 2014 no s’han complert i hem d’entendre quina és la situació i què volem d’aquesta cimera. Recordem la visita de Borrell, no va ser positiva per a la UE», ha recordat la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas. 

La discussió sobre Rússia i el camí a seguir per rellançar les relacions es basarà en l’informe elaborat pel cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en què alerta sobre l’espiral negativa de les relacions a causa de les mesures agressives de Rússia.