Bachelet lamenta els «greus retrocessos» dels drets humans

«La pobresa extrema, les desigualtats i la injustícia estan augmentant. L’espai democràtic i cívic s’està erosionant». Així ha iniciat Michelle Bachelet el seu discurs de celebració del 15è aniversari del Consell dels Drets Humans. Per lluitar contra això, Bachelet ha animat els líders mundials a avançar per un camí que porti a «un futur inclusiu, verd, sostenible i resilient». «És vital establir societats en les quals els responsables polítics donin prioritat a la lluita contra les desigualtats i a la promoció dels drets», ha insistit l’alta comissària als membres del 47è Consell.

Així mateix, Bachelet ha remarcat la crida a l’acció del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, que destaca com «un instrument d’integració dels drets humans d’una força sense precedents, que crearà un impuls i una influència per a una integració molt més forta dels drets humans en el treball de tota l’ONU». «Per recuperar-nos de la cadena de retrocessos més gran en matèria de drets humans de la nostra vida, necessitem una visió que ens canviï la vida, i una acció concertada per seguir-la», ha insistit l’expresidenta xilena.

Repàs global

L’alta comissària ha fet també un repàs de totes les violacions que s’han produït al voltant del globus durant aquest any en què la pandèmia ha tingut un paper fonamental en l’augment de les desigualtats. En aquest repàs ha destacat drames humanitaris com el creixement de la violència en països com l’Afganistan o Moçambic, la greu crisi per la qual passa el Líban, el deteriorament de les llibertats a Bielorússia o Rússia o l’arribada de governs no democràtics a algun país africà.

Bachelet ha volgut mostrar la seva especial preocupació pel que està passant a la regió del Tigray a Etiòpia, on les violacions contínues als drets humans són «preocupants». Ha assenyalat que totes les parts del conflicte han ignorat els drets humans i ha denunciat «execucions extrajudicials, detencions i empresonaments arbitraris, violència sexual contra nens i adults, i desplaçaments forçats». També ha lamentat la dificultat per a l’arribada de l’ajuda humanitària al terreny, que ha fet que més de 300.000 persones estiguin al caire de la fam.

Notícies relacionades

La Xina aprova la controvertida llei de seguretat per a Hong Kong per controlar les protestes

La peça uigur al tauler global

Entre els països que més mencions ha rebut hi ha la Xina, des del que està passant a Xinjiang fins a la repressió a Hong Kong. L’alta comissària ha recalcat que està discutint els termes d’una visita a la regió de Xinjiang, per poder conèixer com estan vivint els integrants de l’ètnia Uigur, detinguts i explotats per l’Estat xinès. L’organització continua rebent «informes de greus violacions dels drets humans». A més, Bachelet ha explicat que l’organització ha seguit de prop l’aplicació de la llei de Seguretat Nacional de Hong Kong i han pogut constatar l’«esgarrifós impacte que ha tingut en l’espai cívic i democràtic».

Programes de millora

L’expresidenta xilena ha comentat els diversos programes que estan portant a terme per millorar aquests conflictes i ha recalcat que «és vital establir societats en les quals els responsables polítics donin prioritat a la lluita contra les desigualtats i a la promoció dels drets a la protecció social, a la sanitat, a l’educació». Revertir aquestes situacions «serà un repte, però absolutament vital», com ha assegurat l’alta comissària.