Espanya i Itàlia estrenyen llaços

Espanya i Itàlia estrenyen llaços a Barcelona. S’ha confirmat aquest cap de setmana durant el 18è Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia, celebrat a la seu de Foment del Treball, amb la intervenció del president Pedro Sánchez i el primer ministre italià, Mario Draghi, que ho va convertir en una minicimera. L’escenari de la patronal ha servit per apuntalar una unió que Sánchez va començar amb primer ministre italià, Giuseppe Conte, de cara a aconseguir que la Unió Europea (UE) es rasqués la butxaca per rescatar els països de la crisi del coronavirus, cosa que s’ha convertit en els fons ‘Next Generation EU’, i que han ocupat bona part dels debats d’aquests dos dies de diàleg. I aquest acostament ha continuat amb Draghi, avui al capdavant de l’Executiu del país transalpí, però abans president del Banc Central Europeu (BCE) i, per a molts, el salvador de l’euro gràcies a les seves famoses paraules «faré el que sigui necessari...»

Bé es van encarregar de recordar-ho al Cercle d’Economia, que va tancar divendres la seva Reunió Anual a Barcelona entregant-li el primer premi, que van constituir per reconèixer personalitats que han contribuït a la construcció europea. I també en el fòrum bilateral italoespanyol, en què Foment va aprofitar per entregar-li la medalla commemorativa del 250 aniversari del naixement d’aquesta patronal «en reconeixement al seu rigorós treball i compromís de servei públic».

Tant Sánchez com Draghi van deixar clar que les relacions entre els dos països s’estrenyen. El primer ministre italià va parlar de «socis estratègics» i va afirmar que les relacions entre Espanya i Itàlia «es confirmen com a dinàmiques i avantatjoses per als dos països, com ha passat sovint en la història recent». Sánchez, per la seva banda, va destacar que Espanya i Itàlia sumen el 25% del PIB de la zona euro. «Junts som més forts i tenim més influència», va dir. «El 2020, Itàlia va exportar béns per valor del voltant de 20.000 milions a Espanya, i també ho va fer Espanya a Itàlia. Les inversions directes italianes a Espanya pugen a més de 40.000 milions, i a Itàlia hi ha al voltant d’11.000 milions d’inversions directes espanyoles», segons Draghi. La ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, que ha clausurat aquest dissabte les jornades, ha destacat la importància que tant Itàlia com Espanya gestionin bé els fons europeus, perquè són els dos països que més ajudes acumulen per a la transformació de la seva economia i és així gràcies a l’acord que van aconseguir els 27, «derrotant els escèptics».

En una línia similar, el Ministeri d’Exteriors italià, Luigi di Maio, ha defensat que els dos països vagin «junts» en qüestions que els concerneixen, com la transició ecològica, per a la qual es requereix la implicació del sector privat; l’aposta per l’hidrogen verd, que no s’ha de deixar només en mans dels països del nord; la transició digital; l’aprofundiment democràtic de la UE; o la política migratòria al Mediterrani. També l’alt representant de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha apostat per una política migratòria comunitària basada en Espanya i Italia.

Per la seva banda, Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball i de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials, i hoste de les jornades, va considerar divendres que Espanya i Itàlia formen «un espai privilegiat, bressol de civilitzacions», que cal «preservar i projectar cap al futur». Tant Josep Antoni Duran i Lleida, exlíder d’Unió Democràtica; com exprimer ministre italià, Enrico Letta, els dos coordinadors del fòrum, han coincidit a destacar la tornada a la centralitat de la ciutat de Barcelona, com una destacada capital europea, i han assegurat que el futur d’Europa «depèn d’Itàlia i Espanya», amb una relació que ha de ser «política» ja que hi ha qüestions en què estan «del mateix costat». I és que les ciutats, en especial, Barcelona i Milà, també ha sigut protagonistes, amb la intervenció del primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de la capital catalana, Jaume Collboni, que ha recordat el poder transformador que tindran els fons europeus, en una ciutat que ja té projectes com el Barcelona Green Deal, amb obres de fins a 1.800 milions d’euros.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Entre divendres i aquest dissabte han desfilat per aquest fòrum, a més de Sánchez i Draghi, la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño; i, a banda de la titular d’Exteriors, els ministres italians d’Innovació Tecnològica, Vittorio Colao; Exteriors, Luigi di Maio i Transició Ecològica, Roberto Cingolani. També ha intervingut el comissari europeu d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni, o el president del Parlament Europeu, David Maria Sassoli, entre altres.

La reunió, l’any passat es va fer a Roma. La trobada també serveix per estrènyer llaços econòmics i empresarials. De fet, la van obrir els presidents de Foment, de la CEOE, Antonio Garamendi; i de la fundació italiana Arel, organitzadora de la trobada juntament amb la CEOE i la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball. També hi ha hagut debats entre empresaris, com el president d’Aena, Maurici Lucena, el conseller delegat d’Enel (principal accionista d’Endesa), Francesco Starace; el de Mediolanum, Carles Tusquets; o el conseller delegat de Cellnex (que té en el seu accionariat la família Benetton), Tobías Martínez, entre altres.