El número de desplaçats i refugiats torna a ser rècord malgrat la pandèmia

Malgrat la pandèmia, el nombre de refugiats i desplaçats interns al món va continuar creixent el 2020, i va arribar a un nou rècord de 82,4 milions, segons dades publicades aquest divendres per l’ONU. Es tracta del novè any consecutiu d’augment, un increment que ha fet que en el dia d’avui hi hagi més del doble de persones desplaçades de manera forçosa que fa una dècada, quan la xifra estava per sota dels 40 milions.

Al llarg del 2020, el nombre de refugiats i desplaçats interns va créixer un 4% respecte als 79,5 milions que hi havia a finals del 2019, segons l’informe anual de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), publicat en vigílies del Dia Mundial dels Refugiats.

«Crec que això és una cosa molt significativa, perquè estem parlant del 2020. Estem parlant de l’any de la Covid, de l’any en què no ens vam moure, en el qual vam estar confinats. I malgrat això, hi ha tres milions de persones més que es van veure obligades a fugir per discriminació, persecució i altres formes de violència», va destacar en una conferència de premsa l’alt comissionat de l’ONU per als refugiats, Filippo Grandi.

Les xifres de l’ACNUR engloben persones en situacions molt diferents i inclouen refugiats internacionals, demandants d’asil i desplaçats dins dels seus propis països, així com milions de veneçolans que han deixat les seves llars i que no figuren oficialment dins de cap d’aquests grups.

Sirians, palestins i veneçolans

Entre els que s’han vist obligats a fugir del seu país, els sirians continuen sent el contingent més gran, amb uns 6,8 milions de desplaçats internacionals com a conseqüència de la guerra, seguits dels palestins, amb uns 5,7 milions.

Els veneçolans constitueixen el tercer grup més gran, amb uns 4,9 milions de persones, segons les xifres de l’ACNUR, que a més no inclouen els que estan desplaçats fora de la regió d’Amèrica Llatina i el Carib. L’Afganistan (2,8 milions de desplaçats internacionals) i el Sudan del Sud (2,2 milions) són els següents en una llista en la qual també apareixen als primers llocs Birmània, la República Democràtica del Congo, Somàlia o el Sudan.

Quant als països d’acollida, Turquia segueix sent el número u, amb gairebé 4 milions de refugiats i demandants d’asil, majoritàriament procedents de Síria. Colòmbia, amb 1,7 milions de veneçolans en el seu territori, és el segon Estat que acull més desplaçats, seguit d’Alemanya, el Pakistan, Uganda, els Estats Units, el Perú, el Sudan i el Líban. L’informe destaca que la immensa majoria dels refugiats, gairebé 9 de cada 10, són acollits en països veïns de les zones de conflicte i que són, majoritàriament, nacions d’ingressos mitjans i baixos.

El 2020, el nombre de demandants d’asil, per la seva banda, va caure de forma dramàtica, amb 1,3 milions, un milió menys que l’any anterior, com a conseqüència de les restriccions als viatges imposades per la pandèmia.

Desplaçats interns

Mentrestant, el nombre de desplaçats interns com a conseqüència de conflictes, violència o violacions dels drets humans va tornar a augmentar el 2020, fins a arribar a un nou rècord de 48 milions de persones.

Colòmbia, amb 8,3 milions de desplaçats al final del 2020 segons estadístiques governamentals, és el país amb més persones oficialment en aquesta situació, resultat de dècades de conflicte en zones rurals. El segueixen Síria (6,7 milions), la República Democràtica del Congo (5,2 milions), el Iemen (4 milions) i Somàlia (3 milions).

Els increments més grans durant el 2020, no obstant, es van concentrar en països africans, en especial a l’Àfrica Oriental i la zona dels Grans Llacs, fruit de conflictes com el de la regió etíop de Tigray i de la situació al Sudan i Somàlia.

L’informe de l’ACNUR dedica a més un capítol individual a la situació a Mèxic i Amèrica Central, destacant l’enorme augment del número de desplaçats d’El Salvador, Guatemala i Hondures durant l’última dècada.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Al final del 2020, hi havia unes 867.800 persones d’aquests països que s’havien vist obligats a deixar les seves llars, majoritàriament com a conseqüència de l’extorsió i de la violència de les colles, segons els testimonis obtinguts per l’ONU.

L’informe de l’ACNUR crida també l’atenció sobre l’impacte que els desplaçaments forçosos tenen sobre els nens, ja que un 42% del total de desplaçats al món són menors de 18 anys. Noves estimacions de l’agència assenyalen que gairebé un milió de nens van néixer com a refugiats entre el 2018 i el 2020, amb molts abocats a continuar en aquesta situació durant anys.