La pandèmia reforça les estructures de l’extrema dreta violenta alemanya

La pandèmia del coronavirus i les restriccions imposades per les autoritats han reforçat les estructures violentes de l’extrema dreta a Alemanya; malgrat que moltes de les seves marxes i actes públics van ser cancel·lats durant els últims mesos a causa la normativa excepcional posada en marxa per frenar el virus, els integrants d’organitzacions ultres han aprofitat les nombroses marxes anticorona –algunes, molt nombroses– per augmentar la seva militància i ampliar la seva influència en la societat. 

Així ho afirma l’últim informe corresponent al 2020 dels serveis secrets alemanys (Verfassungsschutz), encarregats de defensar l’ordre constitucional de la República Federal. El ministre federal d’Interior, el socialcristià Horst Seehofer, ha aprofitat la presentació de l’informe aquest dimarts per recordar un missatge que ja va llançar el mes de maig passat: «L’extremisme de dreta i el terrorisme ultradretà continuen sent l’amenaça més gran per a la seguretat d’Alemanya». Actualment, segons els serveis secrets alemanys, hi ha al voltant de 33.000 integrants de l’extrema dreta alemanya i 13.000 d’ells són violents. Seehofer considera que Alemanya es troba en «estat d’alarma».

Augment d’atacs

Els atacs protagonitzats per cercles radicals ultradretans i neonazis van augmentar un 10% l’any passat respecte al 2019. El d’Hanau–comès per un llop solitari supremacista que va deixar nou víctimes mortals, totes d’origen estranger– va ser l’atemptat ultra més greu registrat el 2020 a Alemanya.

Les altres dues amenaces més grans per a l’ordre constitucional alemany són l’extrema esquerra i l’islamisme radical. El primer moviment, que aglutina una mica més de 34.000 militants –una quarta part dels quals, violents, segons l’informe– va protagonitzar el 2020 més d’un miler d’atacs, dirigits majoritàriament contra les forces de seguretat del país i contra organitzacions d’ultradreta i neonazis.

L’islamisme radical i el salafisme compten amb uns 12.000 integrants. La capacitat dels grups gihadistes i salafistes de reclutar nous militants s’ha estancat, segons els serveis secrets, però la seva activitat terrorista en el passat a Alemanya i en altres països europeus manté l’islamisme radical com a tercera amenaça latent.

«Noves Dretes»

A l’últim informe sobre les amenaces anticonstitucionals a Alemanya destaca un apartat dedicat a les anomenades «Noves Dretes»: es tracta d’organitzacions relativament noves com Moviment Identitari d’Alemanya –d’origen francès–, la revista «Compact» o l’Institut per a Política d’Estat –IfS, en les seves sigles en alemany–, fundat per l’editor, publicista i agitador Götz Kubitschek, molt pròxim a Björn Höcke, líder de l’ala més radical del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Els serveis secrets alemanys dediquen per primera vegada un capítol sencer al seu informe anual a les Noves Dretes, inspirades en l’antiliberalisme i l’autoritarisme d’entreguerres, i també en l’anomenada Nova Dreta, cofundada en la dècada dels seixanta del segle passat pel filòsof francès Alain de Benoist. 

Les Noves Dretes alemanyes porten a terme un treball d’establiment de xarxes de contactes i de difusió d’idees que rebutgen la societat multicultural i la democràcia representativa, i aposta per societats ètnicament homogènies. El seu objectiu és crear un moviment social extraparlamentari per aconseguir una hegemonia cultural de les seves «posicions antiliberals i antidemocràtiques» en una espècie de «revolució cultural d’ultradreta», apunten els serveis secrets alemanys.