Executiu del canvi

Israel s’acomiada de Netanyahu amb un govern de difícil unitat

  • Bennett i Lapid creen una coalició multicolor amb diverses formacions que només tenen en comú la seva oposició al primer ministre més longeu de la història del país

  • Per primera vegada en els 73 anys d’existència del país, un partit en representació dels palestins d’Israel, l’islamista Raam, integra el govern

Israel s’acomiada de Netanyahu amb un govern de difícil unitat
4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Ja és oficial: el govern del canvi és una realitat a Israel. Amb ell, ve l’adeu al primer ministre més longeu de la història del país. Benjamin Netanyahu és apartat del poder després de 15 anys en el càrrec, 12 de forma ininterrompuda. Una coalició multicolor liderada per Naftali Bennet i Yair Lapid ha sigut l’artífex d’un comiat històric en la política israeliana. Ara, queda una setmana per al vot de confiança de la Kneset, el parlament israelià, que confirmi el nou Executiu. Netanyahu encara té temps per idear algun dels seus artificis. 

«¿És la seva última setmana com a primer ministre?», ha preguntat la periodista Dana Weiss a Netanyahu el matí de dimecres. «Això és el que a tu t’agradaria», li ha etzibat. En una setmana, el primer ministre serà Naftali Bennett, el líder dels ultres de Yamina, durant dos anys. Després, donarà pas a Lapid. Mentrestant, el cap del centrista Yesh Atid serà ministre de Relacions Exteriors. Després, serà Bennett.

Quedava tot just una hora per al final del termini quan l’encarregat de formar govern ha comunicat a Rivlin el seu Executiu. La demora ha sigut entorpida pels desacords sobre nomenaments de rang inferior. L’arribada d’un nou Executiu no és sinònim d’estabilitat en un país que ha celebrat quatre comicis en dos anys. Un gabinet encapçalat per Bennett i Lapid s’enfronta a una llarga llista de desacords interns que seran pedres en aquest camí d’indeterminada durada. 

Annexió vs. dos estats

Per començar, Bennett és un ferm defensor de l’annexió de Cisjordània, mentre que Lapid advoca per una solució de dos estats. El nomenament de la líder laborista, Merav Michaeli, com a ministra de Transports serà clau ja que és molt crítica de l’excessiu ús de recursos per a projectes i edificis a Cisjordània, com la construcció de carreteres per als colons que viuen en els assentaments il·legals dels territoris ocupats. En el seu nou càrrec, podria traslladar aquests esforços a zones del territori sobirà israelià més oblidades, com el Negev o Galilea.

Durant les hores prèvies a l’anunci, s’ha plasmat l’absència d’unitat en el suposat «govern del canvi». Ayelet Shaked, col·lega de Bennett a Yamina, insistia a ocupar un lloc en un comitè que elegeix els jutges de la nació que ja li havia sigut atorgat a Michaeli. Finalment, han optat per una rotació en el càrrec amb la laborista, partidària de la independència judicial, anant segona. 

Amb aquestes mostres, ja han sorgit veus alarmant de la possibilitat que Lapid mai arribi a primer ministre si l’acord de rotació col·lapsa abans. També a Mansour Abbas, líder del partit islamista Raam, se li han ocorregut noves demandes. Sembla que converses prèvies amb Netanyahu l’haurien envalentit per demanar més. El comiat històric de Bibi ve acompanyada d’un altre esdeveniment sense precedents: la participació en el govern d’un partit que representi els ciutadans palestins d’Israel per primera vegada en els 73 anys d’història del país.

Més de 25 ministeris

Pres de la desesperació, Netanyahu ha fet una crida als seus partidaris a manifestar-se a Ramat Gan, on s’estaven portant a terme les negociacions, per pressionar els membres de Yamina. No desisteix a la seva missió de recuperar Bennett sota la seva empara. En les primeres eleccions d’aquest cicle sense fi, les d’abril del 2019, Yamina no va aconseguir passar el llindar electoral. Tres comicis després, governarà el país amb set escons en la Knesset. 

El nou govern comptarà amb entre 25 i 27 ministeris. Lapid ha fet malabars per acontentar tots els seus integrants. El seu primer gest consolador va ser atorgar-li a Bennett el lloc de primer ministre primer per rotar al cap de dos anys. Avigdor Lieberman, al capdavant de Yisrael Beiteinu, serà el ministre de Finances. Benny Gantz, líder de Blau i Blanc i exsoci de govern de Netanyahu, seguirà a Defensa. Gideon Saar, trànsfuga del Likud i cap del partit Nova Esperança, serà a Justícia, i Nitzan Horowitz, líder de Meretz, a Salut.

«Personalitat megalòmana»

«Si Netanyahu finalment cau, serà en gran part perquè la seva personalitat megalòmana i la seva invectiva divisiva van galvanitzar oponents de totes les tendències polítiques en contra seu», escrivia l’analista israeliana Dahlia Scheindlin a The Guardian, hores abans de l’anunci oficial de la seva caiguda. En les últimes eleccions del març, el Likud de Netanyahu va guanyar la quantitat d’escons més gran però no va poder formar una majoria amb els seus tradicionals aliats religiosos i nacionalistes. 

Notícies relacionades

La negativa d’un partit d’extrema dreta a integrar Raam a la coalició va ser la seva condemna. En el seu afany per salvar-se de la justícia, Netanyahu ha portat Israel al desgovern polític. Mentre seguís en el càrrec de primer ministre, no podria ser condemnat en els seus tres judicis per suborn, frau i abús de confiança. Ara que lidera l’oposició, el seu comiat pot acabar entre reixes. 

Però en una setmana encara poden passar moltes coses. Fins i tot al si de Yamina, on els legisladors van durar fins a l’últim moment la unió amb centristes i esquerres. I és que el líder de la dreta religiosa està fent el que mai va dir que faria. «No deixaré que Lapid es converteixi en primer ministre, amb rotació o sense, perquè soc un home de dreta i per mi els valors són importants», va afirmar amb contundència dos dies abans de les últimes eleccions del 23 de març. A Israel, els polítics han après de l’omnipresent Bibi: les promeses electorals són paper mullat.