L’avortament torna al centre de la batalla política als EUA

Tot i que el 1973 el Tribunal Suprem dels Estats Units va legalitzar l’avortament amb la sentència de Roe vs. Wade, la lluita per aquest dret ha continuat formant part central en les guerres polítiques, socials i culturals del país. Ara, després que fa dues setmanes l’alt tribunal assentat en una còmoda majoria conservadora 6-3 acceptés un cas plantejat contra una restrictiva llei de Mississipí, aquest dret es troba en la situació més vulnerable de les últimes cinc dècades. I no hi haurà decisió judicial fins el 2022, quan la sentència, sigui quina sigui, garanteix que l’avortament serà un assumpte central de cara a les eleccions legislatives d’aquella tardor, però la batalla ja s’intensifica i es torna incendiària, elevant a més la pressió sobre Joe Biden, el segon president catòlic dels EUA.

Poc importa que la majoria de nord-americans, aproximadament el 70% segons sondejos, recolzi el dret a l’avortament. Hi ha grans diferències en aquest suport entre demòcrates i republicans, i en els estats controlats per conservadors el setge al dret és incessant. Només en els quatre primers mesos de presidència de Biden, en legislatures estatals sota control republicà se n’han aprovat 536 restriccions, incloent-hi lleis tan restrictives com la de Mississipí (que prohibiria pràcticament tots els avortaments després de 15 de setmanes d’embaràs) o fins i tot més.

Biden, per la seva banda, ha anat fent alguns passos per protegir-lo: des de revertir, com solen fer tots els mandataris demòcrates, una política que prohibeix a oenagés internacionals que reben ajuda dels EUA practicar o fins i tot donar informació sobre avortaments, fins a eliminar restriccions a l’accés a la píndola abortiva o acabar amb un veto en el finançament federal per a recerca mèdica que utilitza teixit fetal.

La seva acció més representativa fins al moment, en qualsevol cas, va arribar divendres, quan a l’enviar la seva proposta de pressupostos al Congrés Biden va fer una cosa que no havia succeït des del 1993 amb Bill Clinton: eliminar d’aquests comptes l’esmena Hyde, que veta l’ús de fons federals en pràcticament tots els casos d’avortament. És un pas important, però també en bona mesura simbòlic, ja que és pràcticament impossible que aquesta part dels comptes rebi els 60 vots necessaris al Senat. Allà no només tindrà l’oposició dels republicans sinó, també, d’alguns demòcrates moderats que defensen la persistència de l’esmena (una cosa que ja va patir Clinton, que va acabar amb l’esmena als seus comptes).

Ansietat per l’actitud de Biden

Els passos de Biden i la seva Administració, en qualsevol cas, no eliminen certa ansietat entre els més progressistes i involucrats en la protecció del dret a l’avortament sobre la forma amb què el mandatari està abordant aquest moment de repte històric.

El demòcrata, devot i practicant catòlic, però també un polític extremadament pragmàtic, ha anat evolucionant en la seva postura personal i s’ha alineat amb la posició dominant en un Partit Demòcrata cada vegada més progressista, on, a més, l’avortament s’emmarca ja en un tema de justícia econòmica i racial, especialment perquè les limitacions en qüestions com cobrir-los amb fons federals afecten desproporcionadament dones de baixos ingressos i de minories.

Biden, també, com ha recordat la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, està «compromès a codificar» el dret a l’avortament passi el que passi al Suprem, però no ha presentat cap proposta legislativa concreta ni una estratègia de com impulsar aquesta llei al Congrés.

Fins i tot el seu llenguatge és qüestionat. El president, per exemple, sol parlar genèricament de «salut reproductiva» i, per a desesperació d’alguns, ni tan sols utilitza la paraula ‘avortament’, com recorda una web creada per denunciar-ho. Destiny Lopez, del grup All* Above All, que ha creat aquesta web, ha dit que Biden «necessita enviar el missatge que recolza el dret. Això comença per una administració que estigui disposada a parlar del tema o a esmentar la paraula ‘avortament’». I a ‘The New York Times’, Renee Bracey Sherman, defensora del dret, remarcava: «Si ets incapaç de dir la paraula tindràs problemes assegurant-te que la gent més impactada aconsegueix la cura i les proteccions que són necessàries».

Tampoc Kamala Harris, que en campanya va comparar una restrictiva llei d’Alabama a una escena d’‘El conte de la serventa’, s’ha pronunciat obertament sobre l’avortament des que va arribar a la vicepresidència.

 

 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN