Els Vint-i-set xoquen en el repartiment de la càrrega en la transició verda

El desembre passat els 27 caps d’Estat i de Govern de la UE es van comprometre a reduir un 55% les emissions de CO₂ per a l’any 2030, previ pas a aconseguir la neutralitat de carboni el 2050. Fer realitat aquest objectiu requerirà una profunda revisió de l’esforç i objectius de cada Estat membre, la inclusió de nous sectors en el sistema de comerç d’emissions, i un nou repartiment de la càrrega. Un canvi de model que els Vint-i-set afronten dividits, tal com ha quedat de nou patent en la cimera extraordinària celebrada aquest dilluns i dimarts a Brussel·les.

«És un debat complex» però «volem aconseguir un ambiciós objectiu sobre neutralitat climàtica mentre tenim en compte les diferents situacions en els Estats membres», ha explicat el president del Consell Europeu, Charles Michel, sobre el cost de la descarbonització. Les resistències d’alguns països, particularment de l’Est, amb Polònia al capdavant, han obligat a suavitzar el to de la declaració final que amb l’objecte del consens ha eliminat qualsevol referència al repartiment de la càrrega.

Anàlisi exhaustiva

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

En tot cas, el tret de sortida a aquesta negociació tindrà lloc el 14 de juliol quan la Comissió Europea presenti la dotzena de propostes legislatives que integraran el paquet ‘Fitfor55’. Els països de l’Est insisteixen a mantenir el sistema actual i repartir els objectius en funció del producte interior brut per càpita. Altres països defensen la inclusió d’altres elements addicionals com el cost-eficàcia. Els 27 esperaran a disposar d’una anàlisi exhaustiva sobre l’impacte econòmic, social i mediambiental de les propostes per sectors i països abans de pronunciar-se.

«He escoltat atentament les opinions dels Estats membres sobre com fer-ho de forma eficaç i justa. Algunes d’aquestes mesures poden tenir impacte social així que és important que pensem en models que puguin recolzar els Estats membres per garantir una compensació social adequada», ha apuntat Ursula von der Leyen. Les seves propostes, ha dit, combinaran el sistema actual, que estableix un preu per les emissions de carboni, i objectius i estàndards més estrictes per a automòbils o energies renovables.