Els xilens a l’estranger denuncien el veto a la seva participació en l’elecció de la Convenció Constituent

L’octubre de 2020, al voltant de 30.912 xilens residents a l’estranger van aprovar en referèndum el canvi de la Constitució. I que la redactés una Convenció Constituent –un òrgan independent elegit per la ciutadania. El suport a l’‘aprovo’ i a la convenció va ser clar entre els expatriats, com va informar el Servei Electoral del país andí. 

No obstant, fins allà ha pogut arribar la intervenció dels expatriats en la creació d’aquesta nova Carta Magna, ja que el 2 de desembre la Cambra de Diputats xilena va rebutjar per 65 vots que poguessin formar part de l’elecció dels membres de la convenció. «Els polítics xilens han demostrat ser poc democràtics i lleials», assegura Sandra González. «Ells saben que un vot fora de Xile serà un vot en contra d’ells», recalca David, amb referència que qui va votar contra aquesta llei va ser el grup conservador.

«Votació simbòlica»

El Consolat de Xile a Barcelona defensa aquesta decisió assegurant que així és com funciona la normativa al país andí. «La legislació xilena considera el vot a l’exterior en eleccions presidencials, primàries presidencials i plebiscits nacionals» explica el Consolat. Així mateix, insisteixen que no han rebut cap mena de queixes al respecte. Si bé és cert que tots comenten que, per les complicacions de la pandèmia, no han organitzat res per a aquest cap de setmana, Nélida remarca que han protestat durant molts anys. «Cada vegada que hi havia una elecció, fèiem una votació simbòlica». No va ser fins a les presidencials de 2017 quan van poder votar. La dona, d’origen maputxe, critica el paper de Michelle Bachelet, que va viure en l’exili i no va posar fàcil el vot des de l’exterior.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Encara avui és molt difícil votar, ja que només s’obren les urnes a Madrid i Barcelona i, tot i que s’organitzen autobusos i es recolzen entre ells, per a molts els resulta impossible desplaçar-se. Sandra només demana coherència en les decisions que prenen els seus governants. «Els polítics haurien de decidir d’una vegada si els xilens a l’estranger podem participar en igualtat de drets o no», diu. «No som ciutadans de segona ni tercera», denuncia Juana mentre lamenta «les injustícies» que pateixen i reclama el seu dret a participar en les decisions polítiques del seu país. 

Sobre què esperen de la nova Carta Magna, tots coincideixen en el mateix: que s’assegurin l’educació i la salut. És a dir, la protecció i el desenvolupament dels drets anomenats fonamentals. A això se suma la petició generalitzada per la nacionalització dels principals recursos del país com l’aigua, el coure i el liti –material que està cobrant importància avui dia al ser fonamental per a les bateries– que estan en mans privades des de l’època de la dictadura. Totes aquestes demandes van vertebrar les manifestacions d’octubre i s’espera que tinguin resposta a la nova Constitució que els xilens esperen des de fa dos anys.