Reivindicació feminista

L’imparable #MeToo en la cultura veneçolana

  • Rere l’estela del moviment als EUA, Veneçuela està immersa en una campanya de denúncia d’agressions sexuals a dones al món de l’espectacle

5
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«No se me hace tan fácil / Hallar tu parte frágil», solia cantar Alejandro Sojo, la veu solista de la banda de rock de Caracas Los Colores. La lletra de Nos vamos los dos va començar a llegir-se en una clau diferent a partir del 20 d’abril, quan Sojo va ser denunciat d’haver comès actes de violència sexual contra almenys sis dones. Des del moment en què es va obrir el compte d’Instagram @AlejandroSojoEstupro amb la invitació a les víctimes a denunciar-lo per iniciar accions judicials en contra seu, alguna cosa va començar a canviar a Veneçuela. Enmig de la pandèmia i els flagells d’una pobresa estructural de llarga data, Veneçuela té el seu propi #MeToo, amb referència al moviment generalitzat de denúncies contra agressors sexuals que fa dos anys va canviar profundament l’escena de l’espectacle als Estats Units.

Sojo va minimitzar els delictes. Va dir que van tenir lloc quan era un «noi ignorant i imprudent». El seu descàrrec li va servir de poc. «El que succeirà a continuació està a punt de convertir-se en un dels fenòmens més durs del món de l’espectacle veneçolà», va dir l’activista Aglaia Berlutti a la columna que sol publicar al portal Feminismoinc.org. Ha quedat clar «que la cultura de la violació, el maltractament i l’abús sexual, és una conducta habitual al medi artístic del país». L’escalada de testimonis «demostra fins a quin punt la misogínia i el masclisme han normalitzat el comportament violent que feia la víctima».

Tony Maestracci, bateria del grup indie Tomates Fritos, que es va fer famós per la cançó Mi enfermedad, i Juan Carlos Ogando, un dels fundadors del grup teatral Skena, van quedar tan exposats com Sojo. «A aquest troglodita li encantava tocar-me parts del cos que entre els 13 i 17 anys ningú ha d’estar tocant, i menys un adult», van dir sobre Ogando a les xarxes socials.

Relacions amb una adolescent

Willy McKey havia sigut guardonat en diversos concursos de poesia. Era col·laborador del portal opositor Prodavinci. Anys enrere es va instal·lar a Buenos Aires. Però la seva estela a Caracas es va fer visible a l’empara del #MeToo veneçolà. Es va saber llavors que havia tingut relacions sexuals amb una adolescent que li havia proposat una tutoria. Immediatament van sorgir altres veus acusatòries. McKey va reconèixer al seu compte d’Instagram que tot el que deien sobre ell s’ajustava a la veritat. «Ha sortit a la llum un episodi d’estupre el 2015 del qual he de fer-me càrrec». Més tard, va afegir un últim tuit: «Creix a dins i et mata. Perdó». McKey es va llançar després del novè pis d’un apartament a la capital argentina. Va morir a l’acte.

Durant el primer trimestre del 2021 van ser assassinades 60 dones. D’acord amb l’oenagé Utopix, que porta endavant un monitor de feminicidis, les víctimes fatals de l’any passat van ascendir a 256. Les van matar a trets (53 casos), per ús d’armes blanques (49), asfíxia (24), cops (20), ús de foc (8), ofegament (2) i violència obstètrica (2), entre altres modalitats. Les denúncies d’agressions sexuals solen caure en forats negres en un país que, segons el president Nicolás Maduro, ha fet «retrocedir el masclisme». A ulls del president, la cultura patriarcal era 100% dominant abans d’arribar al poder el chavisme i els seus hereus. «Avui, no, i menys amb revolució».

«Única propietat»

L’orgull de Maduro, que va arribar a dir durant un discurs televisat que la seva dona, la «primera combatent», Celia Flores, era la seva «única propietat», no sembla correspondre’s amb els drames quotidians. «La paraula ‘violació’ espanta molta gent: es pronuncia en veu baixa, produeix incomoditat. I potser a causa d’aquesta percepció de la por, s’intenta atenuar, justificar, interpretar. Perquè una violació sembla menys terrible, menys pròxima, si podem entendre què va passar, si som capaços d’assumir que hauria pogut haver-se evitat, que no és un acte de violència gratuïta, cruel i sense sentit», va assenyalar l’escriptora Berlutti.

#YoTeCreoVzla

Arran dels testimonis es va gestar el moviment #YoTeCreoVzla. «Nosaltres, les dones veneçolanes membres del gremi artístic, de la premsa i comunicacions, ens aixequem avui contra l’assetjament sexual», van assenyalar les seves promotores. «Els drets de les dones són drets humans i ens neguem que els afers de gènere continuïn sent postergats de l’agenda pública. Busquem visibilitzar i ampliar la veu de les víctimes posant a l’ordre les nostres veus/tarimes/plataformes, perquè siguin elles les supervivents i el seu dret a la justícia, que tinguin el protagonisme».

Notícies relacionades

La iniciativa, van recordar, «neix com a resposta davant l’abandonament sistemàtic de les institucions a les víctimes d’assetjament, abús i agressió sexual». Per això, #YoTeCreoVzla va demanar a la comunitat cultural que tregui a la llum tot el que passa i ha passat. «Les víctimes no estan soles. Les organitzacions feministes i defensores de drets humans a Veneçuela els donem suport. Hem trencat el silenci, ens hem tret de sobre la por i aquest fet històric no té retrocés», va assenyalar, d’altra banda, el col·lectiu Mirada Feminista.

El fiscal Tarek William Saab va intentar donar una resposta des de l’Estat a l’aparició d’iniciatives alienes al madurisme i va dir iniciar «una croada per les dones», que contempla l’obertura de causes contra algunes de les persones assenyalades, a més d’un comediant, l’escriptor i dos periodistes, a qui va exposar a les xarxes socials. Res pot ser tan senzill a Veneçuela. L’advocada Linda Loaiza López ha fet saber al seu compte de Twitter que «les víctimes que recentment han denunciat, estan sent amenaçades i intimidades pels seus agressors, violadors, abusadors». En alguns casos, «han sigut citades per presumptes delictes informàtics». Davant aquesta «urpada», que considera «previsible», Loaiza López ha demanat a les autoritats «que no es prestin per crear un clima d’impunitat i acabin convertint les víctimes en victimàries».

Temes:

Veneçuela