El president de Colòmbia crida a reforçar la presència de les forces de seguretat a Cali

El president de Colòmbia va demanar que es realitzi «el desplegament» més gran de força pública a la ciutat de Cali, epicentre de les protestes que viu el país des del 28 d’abril, mentre que l’expresident Álvaro Uribe fa una crida directament a l’«ocupació militar» de la ciutat.

«En funció de les facultats constitucionals que tinc com a president de la República per acompanyar i dirigir les situacions d’ordre públic local, en aquest moment han de garantir (...) el desplegament més gran que es tingui de capacitats de la nostra força pública», va dir Duque en un missatge dirigit a la delegació de Govern que es troba en aquesta ciutat, la tercera més important del país.

Sense donar més detalls de si es refereix a un desplegament militar, com el que va permetre fa una setmana, o a la Policia, que ja es troba patrullant a totes les ciutats del país, el president va fer aquesta crida «per brindar tota la tranquil·litat a la ciutat de Cali».

Minuts després, l’expresident Uribe (2002-2010), en un missatge a les seves xarxes socials, va al·legar que «confiem en la immediata ocupació militar de Cali, confiem en l’acció eficaç i sostinguda dels nostres soldats en el marc de la Constitució i els drets humans per protegir la ciutadania de Cali».

L’exmandatari ja va apel·lar el 30 d’abril, en un missatge que Twitter va ocultar per glorificar la violència, al «dret de soldats i policies d’utilitzar les seves armes per defensar la seva integritat», al si de les protestes, i un dia després Duque va decidir demanar «assistència militar» a les ciutats amb més problemes en les protestes.

Aquestes declaracions es produeixen després de dotze dies de protestes, que van començar en rebuig contra la ja retirada reforma fiscal, i que ressonen amb força a Cali, on la població està fuetejada per l’atur, la pobresa i és una regió amb greus problemes de seguretat.

Avui, homes armats en vehicles d’alta gamma han obert foc contra la minga (marxa) indígena, quan aquesta entrava a Cali, a l’altura de la zona de Cañasgordas, ferint 10 membres de la guàrdia indígena.

Des del Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC) van informar que sobre les 14.20 (19.20 GMT), la marxa indígena, composta per diverses camionetes, van ser «atacats per una turba uribista en conjunt amb força pública», que pretenien treure el bloqueig en aquesta zona de Cañasgordas, al sud de la ciutat.

La població indígena amb la seva marxa ha inundat la ciutat de Cali per unir-se als manifestants, i la guàrdia indígena patrulla pels barris per evitar situacions de desordre públic o mitjançar en els enfrontaments amb la Policia.

El president ha reiterat el missatge que va pronunciar dues hores després de l’incident de demanar als indígenes que tornin als seus territoris «per evitar confrontacions» amb la població.

«En aquest moment i ateses les circumstàncies d’ordre públic és necessari que retornin als seus resguards, atès que la situació d’alteració de l’ordre públic pot suscitar en aquest moment confrontacions amb la ciutadania», va insistir una vegada més el mandatari, que d’altra banda no es va pronunciar sobre el fet que hi hagi civils armats als carrers.

Duque també va demanar a les autoritats locals que imposin restriccions a la mobilitat per evitar «confrontacions amb la ciutadania».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Les mobilitzacions van començar en contra de la ja retirada reforma tributària del Govern del president Iván Duque, però continuen contra un intent de reformar la salut, la brutalitat policial i la complexa situació d’inseguretat.

A Cali és on s’han viscut els fets més violents, sobretot entre el 30 d’abril i el 3 de maig, amb episodis de brutalitat policial contra els manifestants que han deixat 35 morts segons organitzacions socials.