França deté set exmembres de les Brigades Roges

Set italians, exmembres del grup d’ultraesquerra Brigades Roges condemnats a Itàlia per actes de terrorisme comesos als anys 70 i 80, van ser detinguts aquest dimecres a França a petició de les autoritats italianes. Tres més «s’han fugat».   

«No és possible fugir de les teves pròpies responsabilitats, del dolor que has causat, del mal que has provocat», es va felicitar el ministre italià d’Afers Exteriors, Luigi Di Maio, després de conèixer la notícia. El passat 8 d’abril, la seva companya de files, la responsable de la cartera de Justícia, Marta Cartabia, va demanar oficialment al seu homòleg gal, Éric Dupond-Moretti, que no «permetés que els atemptats de les Brigades Roges quedessin impunes». 

«Doctrina Mitterrand» 

«Doctrina Mitterrand» La petició italiana incloïa una llista de 200 persones, però «els importants treballs preparatoris bilaterals [...] van conduir a retenir els crims més greus», assenyalen des de la presidència, així «les 10 sol·licituds transmeses al Tribunal d’Apel·lació de París s’inscriuen estrictament en el marc de la ‘doctrina Mitterrand’, ja que es tracta de crims de sang», assenyala l’Elisi en un comunicat. L’esmentada doctrina, decretada el 1985 per François Mitterrand, aleshores president, permetia als exactivistes italians refugiar-se al país sempre que renunciessin a les accions violentes i no tinguessin antecedents de delictes de sang. 

Després d’anys de tensions diplomàtiques per la negativa gal·la de detenir i extradir els antics brigadistes, França ha atès amb diligència l’última petició del país veí. «El president ha volgut tancar aquest assumpte, com fa anys que Itàlia demana –indica un comunicat de l’Elisi–. França, també afectada pel terrorisme, entén l’absoluta necessitat de justícia de les víctimes». La resposta a la sol·licitud italiana s’inscriuria, a més, en la «necessitat imperiosa de construir una Europa de la Justícia, en què la confiança mútua ha de ser al centre». 

«Una pàgina de la seva història tacada de sang i llàgrimes» 

«Una pàgina de la seva història tacada de sang i llàgrimes» Enzo Calvitti, Giovanni Alimonti, Roberta Cappelli, Marina Petrella i Sergio Tornaghi, que formaven part de les Brigades Roges, i Giorgio Pietrostefani i Narciso Manenti, dels Nuclis Armats, són els set detinguts. Tots ells seran presentats davant la fiscalia general del Tribunal d’Apel·lació en les pròximes 48 hores, abans que un jutge es pronunciï sobre la seva detenció provisional mentre s’examina la petició d’extradició. 

Sobre quatre dels antics activistes italians d’extrema esquerra pesen condemnes de cadena perpètua després de ser declarats culpables d’assassinat; la resta tenen penes que van des dels 18 als 11 anys de reclusió. «Espero que [la seva detenció] permeti a Itàlia passar una pàgina de la seva història tacada de sang i llàgrimes», va comentar Dupond-Moretti a la sortida del Consell de Ministres d’aquest dimecres, fent referència al període entre 1969 i 1985 conegut com els «Anys de plom». 

El mateix primer ministre italià, Mario Draghi, que Emmanuel Macron considera un soci predilecte en la seva defensa d’Europa, va aplaudir l’operació policial: «El Govern expressa la seva satisfacció per la decisió de França de començar els procediments judicials, demanats per Itàlia, contra responsables de gravíssims crims de terrorisme, que han deixat una ferida encara més oberta». 

Indignació i traïció 

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Indignació i traïció Entre els aplaudiments, apareix la irritació dels advocats dels detinguts. «Estic indignada i no tinc paraules per descriure aquesta operació que és similar a una minibatuda», va lamentar la lletrada Irene Terrel, a càrrec de la defensa de cinc dels detinguts. 

Terrel parla fins i tot de «traïció»: «Va ser França qui els va donar asil, les autoritats, tant de dretes com d’esquerres, i no François Mitterrand [...]. Des dels anys 80, aquestes persones han estat sota la protecció de França: han refet la seva vida aquí durant trenta anys, estan instal·lats a la vista de tots, amb els seus fills, els seus nets... i, de matinada, van venir a buscar-los, 40 anys després dels fets...», va dir, decidida a contestar els procediments d’extradició.