El primer ministre d’Armènia presenta la seva dimissió per forçar eleccions anticipades

El primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, ha anunciat aquest diumenge la seva dimissió per forçar així la convocatòria d’eleccions anticipades al juny amb la intenció de tancar la crisi política oberta al país. «Les eleccions parlamentàries són només possibles en el cas que dimiteixi el primer ministre i que l’Assemblea Nacional no aconsegueixi en dues ocasions nomenar un substitut. Després es considerarà dissolt el Parlament conforme a llei i se celebraran eleccions parlamentàries», ha explicat Pashinyan, segons recull la Ràdio Pública d’Armènia.

L’objectiu de Pashinyan és que se celebrin eleccions el 20 de juny i per a això es presentarà ell mateix com a candidat a la investidura davant l’actual parlament amb la intenció de no obtenir el recolzament necessari en el termini legal de dues setmanes –el seu partit compta amb majoria– i forçar així la convocatòria de nous comicis.

Pashinyan ha avançat que ell mateix serà candidat a primer ministre en les pròximes eleccions de nou pel seu partit, Contracte Civil. «Obeirem humilment la decisió del poble i assumiré tot el nostre compromís davant el poble. Si el poble decideix que deixi el càrrec de primer ministre, obeiré aquesta decisió. Si el poble decideix que continuï exercint les meves obligacions com a primer ministre, compliré aquesta decisió», ha explicat.

El president armeni, Armen Sarkissian, ha firmat ja un decret en el que informa de l’acceptació de la dimissió del Govern conforme a l’Article 130 de la Constitució.

L’oposició ha estat exigint la renúncia de Pashinyan des que el primer ministre va acordar el 10 de novembre un alto el foc a l’Alt Karabakh amb importants concessions territorials després de negociacions amb els presidents de l’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, i de Rússia, Vladimir Putin. L’acord suposa per a Armènia la pèrdua de part del territori que controlava en aquesta regió sota sobirania àzeri però autoproclamada com a independent.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Les protestes s’han convertit en el fons d’una successió de crisis, l’última de les quals va ser desencadenada per la crida de l’Exèrcit a la seva dimissió després del cessament del llavors ‘número dos’ de l’Estat Major, Tiran Jachatrian. La tensió política es va agreujar després que Pashinyan afirmés que els míssils russos Iskander exportats a Armènia «no van detonar del tot o ho van fer al 10 per cent» durant les recents hostilitats a l’Alt Karabakh.

Rússia i l’Azerbaidjan van desmentir l’ús d’aquest tipus d’armes en el conflicte i poc després el primer ministre armeni es va retractar d’aquestes paraules, afirmant que havia sigut desinformat.