Nova condemna de quatre mesos de presó per a l’activista hongkonguès Joshua Wong

Joshua Wong, un dels líders prodemocràtics més coneguts de Hong Kong, ha sigut condemnat aquest dimarts a quatre mesos de presó per participar en una assemblea no autoritzada i per violar una llei antimascareta. El noi, de tan sols 24 anys, es troba entre els 47 activistes acusats en virtut de la llei de seguretat nacional i s’ha declarat culpable dels càrrecs de què l’acusaven, que incloïen la participació i l’ús d’una cobertura facial en una assemblea no autoritzada l’octubre del 2019.

El jove s’enfrontava a una pena màxima possible de tres anys de presó. La sentència ampliarà la condemna de 13 mesos i mig que actualment compleix per organitzar una reunió il·legal. Wong, que el magistrat Daniel Tang va qualificar de «figura icònica», va agrair als seus seguidors, alguns dels quals van corejar consignes com «et trobo a faltar» i «aguanta».

Màscares en les protestes

L’octubre del 2019, la líder hongkonguesa Carrie Lam va invocar els poders d’emergència de l’època colonial per primera vegada en més de 50 anys per promulgar una norma que prohibia les mascaretes facials, que molts manifestants prodemocràtics utilitzaven per ocultar la seva identitat a les autoritats. Segons la llei, era il·legal portar una mascareta tant en les reunions legals, com en les il·legals. Els infractors s’enfrontaven a un màxim d’un any de presó i a una multa de 25.000 dòlars de Hong Kong (al voltant de 2.700 euros). No obstant, aquells que necessitessin les màscara per motius de salut, religiosos o laborals n’estaven exempts, els més crítics van assenyalar que la prohibició era massa confusa.

Notícies relacionades

L'activista hongkonguès Joshua Wong, condemnat a 13 mesos i mig de presó

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A més, Wong va ser un dels demòcrates acusats de conspiració amb finalitats subversives a finals de febrer, en virtut de la llei de seguretat nacional de la ciutat, per presentar-se a unes eleccions primàries no oficials celebrades el juliol de l’any passat. Aquesta situació va suposar la més gran repressió contra l’oposició des de l’aplicació de la llei.

L’antiga colònia britànica de Hong Kong va tornar al domini xinès el 1997 amb la promesa d’una àmplia autonomia i llibertats. Els activistes prodemocràtics, que van convocar nombroses protestes durant el 2019, en ocasions violentes, asseguren que les esmentades llibertats estan sent minvades pels governants del Partit Comunista a Pequín. La Xina sempre ha negat la ingerència.