Macrojudici a Ankara

La justícia turca condemna a presó 233 persones per l’intent de cop d’Estat contra Erdogan

  • La majoria dels encausats han rebut condemnes a cadena perpètua, sobretot, per haver ocupat la seu de la televisió pública turca i haver intentat assassinar el president turc

  • A tots se’ls acusa d’intentar fer caure l’ordre constitucional i de pertànyer a la confraria de Fetullah Gülen, el líder d’una secta islamista que resideix als Estats Units

La justícia turca condemna a presó 233 persones per l’intent de cop d’Estat contra Erdogan
2
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Ferdakar Açka, antic coronel de l’Exèrcit turc, cadena perpètua per haver ocupat l’edifici de l’estat major. Ümit Gençer, antic tinent, cadena perpètua per haver obligat a llegir-se un comunicat colpista a TRT, la televisió pública turca. Muhammet Tanju Poshor, antic coronel, cadena perpètua per dirigir l’ocupació i presa de TRT i mantenir 60 dels seus periodistes com a ostatges. Osman Koltar, antic comandant, cadena perpètua per haver intentat assassinar el president turc, Recep Tayyip Erdogan

Són només quatre noms de 233: el nombre de persones total condemnades aquest dimecres per haver participat en l’intent de cop d’Estat del 2016 a Turquia. A tots se’ls acusa d’intentar fer caure l’ordre constitucional, d’atemptar contra la vida del president i de pertànyer a la confraria de Fetullah Gülen, un clergue islamista que viu exiliat als Estats Units des de la dècada dels noranta i que és el líder d’una secta religiosa internacional que Ankara acusa de terrorista. 

Aquesta confraria, durant els anys 2000, va infiltrar els seus seguidors en llocs clau de l’Estat turc i, amb l’ajuda d’Erdogan, va construir un Estat paral·lel. Però el 2012 Erdogan i Gülen van trencar, i el Govern turc va començar a perseguir els seguidors del grup, als anomenats gülenistes. Aquest grup tenia seguidors a tots els cossos de l’Estat, des de la policia a l’Exèrcit, passant pels jutjats, les escoles, universitats, Govern i funcionariat

La batalla entre Erdogan i Gülen va arribar al seu zenit el 15 de juliol del 2016, a la nit, amb un intent que va fallar. Va costar la vida a 251 civils que, cridats a defensar la democràcia a través dels minarets i televisions, van anar a enfrontar-se als tancs i helicòpters dels revoltats.

Cops i cops

Cops i copsDesprés de publicar-se la sentència, Erdogan ha parlat el Parlament turc, on ha insistit a vincular el fallit cop d’Estat amb el principal partit de l’oposició, el CHP, i un grup d’almiralls retirats —no formen part del grup de Gülen– que, fa uns dies, van publicar una carta pública en la qual demanaven al president turc que no es retiri de la Convenció de Montreux, una convenció internacional que regeix l’estatus dels estrets del Bòsfor i els Dardanels.

Notícies relacionades

«Veiem la seva ment maligna, que pretén aconseguir el poder a través de fer mal al país i la nació. Són tan perillosos com els terroristes i els colpistes. I us ho dic molt clarament: el mateix CHP està darrere d’aquests almiralls retirats», ha dit Erdogan, el Govern del qual ha anomenat aquests exmilitars «colpistes» i ha catalogat la carta pública d’incitació a un altre cop d’Estat. La carta la van firmar 104 persones; 14 van ser detingudes dilluns.

Segons la resolució del tribunal, dels 233 condemnats, 90 han rebut la cadena perpètua. En alguns casos, aquesta condemna supera els 1.000 anys de presó. A més, 134 dels encausats han rebut una sentència d’entre 15 a 20 anys de presó; uns altres nou jutjats, de 15 anys. En el macrojudici, no obstant, s’hi han absolt 264 persones.