Biden presenta un pla massiu d’inversió pública en infraestructures

El consens neoliberal imperant als Estats Units des de l’era Reagan ha passat a millor vida des de l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, tot un reflex del gir a l’esquerra que ha fet el seu partit en els últims temps. En plena crisi econòmica i sanitària, el demòcrata vol convertir el Govern en el motor econòmic de la recuperació i complir algunes de les assignatures sempre ajornades pels seus predecessors. Després de firmar a mitjans d’aquest mes un massiu pla d’estímul per ajudar els pobres i la classe mitjana, el nou president ha posat sobre la taula aquest dimecres un altre pla de dos bilions de dòlars en inversions públiques, en aquest cas per modernitzar les molt necessitades infraestructures, combatre el canvi climàtic o rellançar la indústria.  

Aquest pla va ser un dels eixos de la seva campanya electoral, batejada amb l’eslògan «Reconstruir millor», i està format per una llarga llista de noves i velles ambicions, algunes amb consens bipartidista i d’altres amb un camí molt complicat al Congrés. En cas de ser aprovat, serviria per revertir la caiguda de la inversió pública des dels anys 60 del segle passat, una contracció del 40% que, segons alguns experts, ha contribuït a la pèrdua de competitivitat de l’economia nord-americana. «El Pla d’Ocupació Americà invertirà als EUA d’una manera sense precedents des que vam construir la xarxa d’autovies interestatals i vam guanyar la carrera espacial», afirma el pla, que serà presentat per Biden abans que acabi la jornada a Pittsburgh (Pennsilvània). 

La iniciativa està concebuda a 15 anys vista i inclou una llarga llista de la compra. Busca reparar 32.000 quilòmetres de carreteres i 10.000 ponts; modernitzar els ferrocarrils; estendre la banda ampla a tot el país, o reemplaçar les tuberies de plom que encara contaminen l’aigua potable en milions de llars nord-americanes. Amb la vista posada en el canvi climàtic, pretén també finançar la construcció de mig milió d’estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics, optimitzar el consum energètic de dos milions d’edificis o netejar centenars de mines de carbó o urani en desús. També inclou incentius fiscals per a la indústria nacional o ajudes a les residències de gent gran i els treballadors socials. 

Pujades d’impostos a les empreses 

Notícies relacionades

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

A diferència del que va passar amb l’estímul d’1,9 bilions de dòlars, finançat mitjançant l’emissió de deute, Biden pretén pagar aquest pla amb pujades d’impostos a les empreses i l’eliminació dels subsidis multimilionaris a les petroleres. Concretament, proposa un increment de l’impost de societats del 21% al 28%, així com un augment del 13% al 21% dels tributs que paguen les multinacionals deslocalitzades. Falta saber la sort que correrà el pla al Congrés, on enfronta un camí tortuós. La Casa Blanca dona pràcticament per fet que no podrà comptar amb els nou vots republicans que necessitaria per esquivar el filibusterisme al Senat, per la qual cosa haurà de recórrer a l’anomenat procés de reconciliació pressupostària perquè s’aprovi a la Cambra alta per majoria simple. 

No obstant, per aconseguir-ho haurà de calmar les aigües al seu partit, on no tothom està content amb la proposta. Per al sector més progressista, el pla és menys ambiciós del que s’havia promès inicialment, particularment respecte a les mesures per combatre el canvi climàtic. «No és suficient», ha dit la diputada Alexandria Ocasio-Cortez. Per al sector més moderat, són les pujades d’impostos i el cost del pla el que més preocupa. El que està clar és que el pla d’infraestructures és una vella assignatura pendent. Tant Barack Obama com Donald Trump ho van intentar, però tots dos es van estampar contra el Congrés.