Biden recolza la històrica votació sindical a què Amazon s’oposa amb dents i ungles

Rares vegades una elecció oberta a poc més de 5.800 votants ha sigut tan rellevant als Estats Units. Aquests són els empleats a la planta d’Amazon a Bessemer (Alabama) que, després de set setmanes d’una votació que acaba aquest dilluns, hauran decidit si afiliar-se o no a un sindicat. Si ho fan constituiran la primera organització sindical de treballadors dins del mastodont del comerç electrònic als Estats Units, que es resisteix amb dents i ungles (i qüestionades tàctiques de pressió) a l’afany. La decisió es considera un punt d’inflexió no només per al futur (i el present) de les condicions laborals sinó també en termes socioeconòmics i polítics i ha servit perquè Joe Biden es confirmi com el president més contundent en dècades en el seu recolzament a l’organització dels treballadors.

El 28 de febrer, en un vídeo a Twitter, el demòcrata va fer un al·legat en defensa de la «importància vital» dels sindicats i de la negociació col·lectiva. «Posen el poder en mans dels treballadors. Et donen veu més forta, per a la teva salut, la teva seguretat, salaris més alts, proteccions contra la discriminació racial i l’assetjament sexual», va dir. «Aixequen els treballadors, afiliats o no, però especialment els treballadors negres i de color». Tot i que no va citar Amazon, Biden va apuntar críticament la companyia al recordar que «no hi ha d’haver intimidació, coerció, amenaces o propaganda contra els sindicats».

Workers in Alabama – and all across America – are voting on whether to organize a union in their workplace. It’s a vitally important choice – one that should be made without intimidation or threats by employers.

Every worker should have a free and fair choice to join a union. pic.twitter.com/2lzbyyii1g

— President Biden (@POTUS) 1 de marzo de 2021

Aquesta manera de parlar té precedents però llunyans, i diversos líders sindicals han destacat que per trobar-los cal remuntar-se a l’època de Franklin Delano Roosevelt. «Fins i tot presidents demòcrates que ens agradaven gairebé no parlaven dels sindicats», li deia a ‘The New York Times’ Larry Silvers des d’AFL-CIO, la federació d’organitzacions sindicals més important als EUA, «Biden és diferent».

Mesures concretes

El president s’ha guanyat l’aplaudiment d’organitzacions de treballadors per mesures adoptades aviat en el seu mandat. Va instar, per exemple, a la dimissió a la Junta Nacional de Relacions Laborals del responsable d’assegurar el compliment dels drets dels empleats al sector privat, a qui es denunciava com a massa pròxim a les corporacions. Va incloure al massiu paquet d’estímul ajudes a estats i municipis que els sindicats de funcionaris consideraven essencials.

Al març Biden també va mostrar el seu recolzament a una proposta legislativa, la llei de protecció del det a organitzar-se, que ja ha rebut llum verda a la Cambra baixa però enfronta impossibles perspectives en el Senat, on es poden descartar els 10 vots republicans necessaris per a l’aprovació. I també hi ha consens en què, sense legislació com aquesta, fins i tot la contundència de les paraules de Biden no evitarà el declivi de les afiliacions. Aquestes s’han reduït dramàticament, especialment en el sector privat, durant dècades del que Biden ha qualificat d’«assalt» per part d’estats republicans i empreses. La seva caiguda (el 1.5% durant el mandat de Barack Obama) ha restat no només eines als treballadors sinó també pes i poder organitzatiu i polític als sindicats.

David contra Goliat

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

En aquesta situació, i per la particularitat d’enfrontar-se a un tità com Amazon (que l’any passat va gastar 18,7 milions de dòlars en ‘lobby’ a Washington), la votació de Bessemer ha cobrat una dimensió enorme. D’una banda arriba al conservador sud, on la transformació política es va demostrar en resultats electorals de novembre com la victòria demòcrata a Geòrgia. Amb prop del 80% dels empleats de la planta negres, i també amb una majoria de dones, la lluita es veu com una qüestió de drets que van més enllà dels laborals. I els esforços dels treballadors han aconseguit no només el recolzament dels demòcrates, sinó també de republicans com Marco Rubio, que en una columna d’opinió a ‘USA Today’ va advertir: «S’han acabat els dies en què la comunitat empresarial pot donar per segurs els conservadors».

En la votació d’Alabama, on aquest divendres acudia el senador progressista Bernie Sanders, la pressió del qual va contribuir que la companyia elevés el 2018 el seu salari mínim a 15 dòlars per hora, a més es llegeix un judici al sistema econòmic i laboral. Perquè Amazon, amb més de 800.000 treballadors als EUA i unes 500 plantes, el segon ocupador del país i cinquè del món, s’ha convertit en emblema de problemes de tàctiques monopolístiques o de creixent vigilància constant dels empleats i males condicions laborals, però també d’acumulació de riquesa i creixent desigualtat (la fortuna de Jeff Bezos arriba als 176.000 milions de dòlars). A les urnes de Bessemer es decideix més que el futur de 5.800 treballadors.