Cop militar

Vaga silenciosa a Birmània després de l’assassinat d’una nena de set anys

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Les protestes a Birmània havien basculat de la timidesa al fragor des del cop d’estat del febrer. La revolta ha afegit dimecres una nova arma al seu arsenal: una vaga silenciosa que ha buscat la paralització del país quan la junta militar s’esforça per retornar-lo a les vies. Tots a casa, els comerços tancats. Les xarxes socials han mostrat els carrers buits a Rangun, a Falam, a Kalay, a Kyaukme...  

La iniciativa pretenia tant un imprescindible parèntesi a la tensió desbocada de les últimes setmanes com una inèdita protesta cap al més ignominiós acte d’una junta que els amuntega: l’assassinat d’una nena de set anys. Es deia Khin Myo Chit i va rebre un tret a l’abdomen d’un soldat quan estava sobre la falda del seu pare a casa seva, a Mandalay. La seva germana gran, Aung Pin Le, ha descrit els fets en el mitjà Birmania Now. Els militars van arribar de matinada al seu domicili, van esbotzar la porta, van preguntar al seu pare si a la casa hi havia algú més, el van acusar de mentir després de contestar que no i la bala que el buscava va impactar en la seva filla. Van colpejar el seu germà amb la culata dels seus rifles i se’l van emportar després d’amenaçar els presents amb disparar de nou si ho intentaven impedir. El pare va trobar la força per negar-se a entregar el cos de la seva nena com li havien exigit els soldats.  

Dilluns va morir un noi de 15 anys a Mandalay al ser tirotejat mentre omplia una ampolla d’aigua davant de casa seva, afirma l’Associació d’Assistència de Presoners Polítics. Són ja 261 morts en un mes i mig i almenys una vintena són nens, segons l’organització Save the Children. «Ens horroritza que els nens continuïn entre els objectius dels atacs a les protestes pacífiques. Les seves morts són especialment inquietants perquè van ser assassinats quan eren a casa, on haurien d’estar protegits. El fet que morin nens gairebé diàriament mostra l’absolut menyspreu de les forces de seguretat per les vides humanes», ha assenyalat l’organització en un comunicat.   

La junta militar segueix aferrada al llibret relativista contigu al negacionisme. No ha comentat la mort de Khin Myo Chit, ha mostrat la seva «pena» per les víctimes, ha defensat que les forces de seguretat han utilitzat «la mínima violència» han culpat els manifestants dels rius de sang. «¿Quin país toleraria aquests actes violents?», ha preguntat el seu portaveu, Zaw Min Tun, en una conferència televisada de més de dues hores.

Notícies relacionades

Li ha donat temps d’acusar la premsa de fer circular «falses notícies» i encoratjar les protestes i han amenaçat els que entrevistin qualsevol membre del Govern civil a l’ombra que s’arroga la representació popular. Els colpistes han qualificat aquest grup d’il·legal i han recordat que els seus integrants s’arrisquen a la pena de mort. També han mostrat certa generositat amb l’alliberament de 600 detinguts durant les protestes. 

La jornada també ha deixat l’enèsima suspensió dels processos judicials contra Aung San Suu Kyi, la lideressa deposada pel cop d’estat. La raó, aquesta vegada, va ser la caiguda d’internet que va impedir la fase oral a través de videoconferència. És precisament la junta colpista la responsable dels talls d’internet i de telefonia mòbil durant les últimes setmanes per dificultar les mobilitzacions. Les acusacions sobre la Dama, que segons la fiscalia havia acceptat abundants suborns en metàl·lic i lingots d’or, amenacen de portar-la a l’ombra durant molts anys. 

Temes:

Birmània Vagues