Cada vegada hi ha més infants pobres a l’Argentina

Dies enrere, una nena de set anys que vivia amb la seva mare a la intempèrie en un barri popular de la ciutat de Buenos Aires, va ser segrestada durant tres dies. Mentre la policia la buscava per aire i terra, el tema dels menors indigents va tornar a l’esfera pública: la història de M., com es va decidir anomenar-la, per preservar-ne la identitat, semblava parlar pels centenars que, com ella, estan condemnats a dormir i menjar als carrers de la capital. Una vegada que les forces de seguretat van recuperar la nena i van arrestar el segrestador, el drama social es va esfumar de les pantalles. També va deixar de ser comentari indignat a les xarxes socials. La realitat, no obstant, mostra unes dades que es temen irreparables. El Comitè Argentí de Seguiment i Aplicació de la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant a l’Argentina (Casacidn) calcula que la pobresa infantil arriba al 62,9%. El novembre passat, l’Institut Nacional d’Estadística i Censos (INDEC) havia calculat que el 56,3% dels menors eren pobres. Per la seva banda, l’Unicef va estimar que entre el desembre del 2019 i el desembre del 2020 hi va haver un milió més de nens en aquesta condició. Deu anys enrere, l’Observatori del Dret Social de la Universitat Catòlica Argentina (UCA) comptabilitzava cinc milions de nois pobres.

L’univers del desemparament arriba en totes les investigacions fins als adolescents. Les xifres globals (40% de pobres) es van disparar el 2019, l’últim any del Govern de dretes. La situació s’ha agreujat amb la pandèmia en un país amb una economia que va caure gairebé un 11% el 2020.

La ferida social

El Govern demana als ciutadans quedar-se a casa i no exposar-se al contagi de la Covid-19. En vista del recent cas M., va quedar en evidència que aquesta recomanació no compta per a aquells que no dormen a casa i que formen part del paisatge urbà de l’abandonament. Malgrat la seva opulència, la ciutat de Buenos Aires és una de les zones més colpejades per aquesta maquinària de l’exclusió, igual com la seva populosa perifèria. La Rosario on va néixer Leo Messi i la província de Córdoba, la segona en importància del país, així com la regió nord-est, exhibeixen les mateixes ferides socials.

José Florito, coordinador del Programa de Protecció Social del Centre d’Implementació de Polítiques Públiques per a l’Equitat i el Creixement (CIPPEC), va dir al diari ‘Tiempo Argentino’ que si bé en les últimes tres dècades la taxa de pobresa no ha sigut mai menor al 25% de la població, ha començat a entreveure’s un fenomen que va definir com la «infantilització de la pobresa», que es caracteritza per la «incidència desproporcionada» en el grup que va de 0 a 14 anys. «La irrupció de la pandèmia va generar una situació crítica. Les mesures d’aïllament per l’estratègia sanitària van impactar sobretot en famílies amb treballs precaris o informals».

L’abisme

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La bretxa entre rics i pobres és de 25 vegades a l’Argentina. El Govern distribueix ajuda alimentària a 11.200.000 persones, gairebé quatre milions més que abans del començament de la circulació del virus. L’Unicef ha advertit, no obstant, que quatre de cada deu llars on resideixen menors i adolescents (aproximadament 2,1 milions de famílies) compten amb menys diners a les seves butxaques. Alguns s’han quedat fins i tot sense cases.

Alejandra Perinetti, directora de l’oenagé Aldeas, va recordar en aquest sentit quantes vegades es repeteixen les circumstàncies que van donar una efímera i no buscada notorietat mediàtica a la nena M. Aquests casos, va assenyalar, es repeteixen. «A la majoria de les organitzacions que treballen pels drets dels infants no els crida l’atenció el que va ocórrer amb ella». La vulnerabilitat és la moneda corrent. «Sis de cada 10 nens viuen en situació de pobresa al nostre país i no només parlem de gana, sinó d’una pobresa estructural, perquè no van a l’escola, no tenen controls mèdics i no mengen».