Els governs europeus multipliquen la despesa pública

Itàlia: d’ajudes per al cangur a salvar Alitalia

Al 2020, la pandèmia ha tingut un cost de 5.420 euros per cadascun dels 63 milions d’italians, segons l’agència d’Estadística (Istat), que han rebut el recolzament directe o indirecte de l’Estat per 1.858 euros. Aquesta és la gran diferència respecte a crisi financera del 2008, en què els italians anònims no van rebre res i, en canvi, van pagar. Tornar el deute i rescatar el sistema bancari va costar entre 60.000 i 70.000 milions d’euros. L’Estat en va pagar la meitat a fons perdut, o sigui a càrrec del contribuent, i l’altra s’havia de tornar. Només en el primer pla d’estímul per lluitar contra la pandèmia, l’Estat va comprometre 400.000 euros

A la crisi anterior, el PIB va caure el 5,5% i l’atur va passar del 6% al 12%. Actualment el PIB ha caigut el 10% i l’atur està en un 12,4% (500.000 llocs de treball menys), segons l’Istat. El 2008 van tancar 82.000 empreses amb un milió de persones a l’atur, el 2020 han sigut 104.000. Economia xifra que les famílies han reduït les despeses en uns 3.700 euros

Les ajudes actuals van als ciutadans individuals, a les famílies, als autònoms de tot tipus i a les indústries mitjanes i grans com Alitalia. Els ciutadans pobres i empobrits compten amb una «renda d’emergència» o una «renda de ciutadania». Els primers eren 940.000 el 2019 i 1,2 milions el desembre del 2020. Els segons eren 422.000 el 2019 i actualment sumen 1,5 milions. Els primers reben entre 400 i 800 euros mensuals (segons els ingressos) i els segons una mitjana de 550 euros mensuals. En un any, els pobres absoluts (que reben 839 euros al mes) són un milió més

Les activitats comercials (restaurants, bars, discoteques, operadors turístics, etc.) poden rebre fins a un 30% de les seves pèrdues, les hipoteques sobre la primera vivenda poden ser congelades, les famílies obtenir un bo cangur de 300 euros al mes i recórrer al teletreball si tenen fills amb les escoles tancades. El Govern llençarà a la paperera les reclamacions del fisc (2000-2015) fins als 5.000 euros. Una vivenda rehabilitada ambientalment pot optar per un bo del 110% del cost, canviar el cotxe per un d’elèctric és premiat amb 2.000 euros i els eros estan ajornats fins al juny, quan es podrà començar a acomiadar. ROSSEND DOMÈNECH

Alemanya: tornada a l’endeutament

L’economia d’Alemanya va tancar el 2020 amb una caiguda del 4,9% respecte a l’any anterior: és la pitjor dada del PIB alemany des del 2009; aquell any, l’anomenada locomotora econòmica europea va retrocedir un 5,7% per la ressaca de la crisi financera global que havia esclatat l’any anterior i que va provocar una autèntica debacle del sector exportador alemany, que significa la meitat del PIB del país. Si en aquell moment i al llarg dels anys posteriors, el govern federal d’Angela Merkel es va entossudir a afrontar les conseqüències de la crisi des de la retallada de despesa pública i l’augment de la productivitat tant sí com no, en aquesta ocasió la reacció de Berlín és diferent. 

 El Govern alemany ha acabat amb el seu curs auster i s’ha tornat a endeutar per més de 300.000 milions d’euros per finançar el 2020 i el 2021 programes milionaris d’ajudes directes a empreses i autònoms, per oferir garanties creditícies, enfortir el sistema sanitari i tirar endavant la campanya de vacunació.

 La gran coalició (democristians i socialdemòcrates) també va acordar l’estiu passat un programa per incentivar la conjuntura econòmica de 130.000 milions d’euros. Inclou, entre altres mesures, la reducció de l’IVA, ajudes directes per a famílies amb fills, un millor finançament dels municipis, i inversió en investigació i en el desenvolupament d’intel·ligència artificial. .

 Un altre canvi fonamental de la posició alemanya va arribar en l’àmbit europeu: Berlín va accedir a una mutualització de facto del deute públic a través del fons de recuperació acordat pels estats de la UE, una cosa senzillament inimaginable abans de l’arribada de la pandèmia.

 L’economia alemanya es mostra relativament estable tot i el tancament de bona part de la seva vida pública i les restriccions de l’activitat econòmica. Els milionaris paquets d’ajudes no eviten, no obstant, que hi hagi sectors com el turisme i la restauració que amenacin amb una onada de tancaments: malgrat les ajudes estatals, entre un 70 i un 80% de les empreses dels dos sectors veuen la seva existència amenaçada si les actuals restriccions continuen gaire temps més, segons un recent estudi de l’institut Ifo. ANDREU JEREZ

.

França Un desemborsament quatre vegades superior

Un desemborsament de 26.000 milions d’euros versus 100.000 milions. El 2008, Nicolas Sarkozy va mobilitzar el primer import per fer front a una de les pitjors crisis financeres de la història. Dotze anys després, el pla de reactivació econòmica d’Emmanuel Macron, destinat a contrarestar les seqüeles de la pandèmia de coronavirus, puja a la segona xifra. 

 «La nostra resposta a la crisi és la inversió», va explicar el desembre del 2008 el llavors cap d’Estat, descartant l’austeritat com a solució principal. Alleujar la tresoreria de les empreses, en particular les pimes, posar en marxa programes d’inversió pública, així com recolzar els sectors més afectats per la recessió –l’automoció i la construcció–, eren els principals objectius del paquet d’ajudes de Nicolas Sarkozy.  

 En concret, el Govern conservador va crear una prima de 1.000 euros per reemplaçar vehicles de més de deu anys per cotxes més ecològics i va llançar un fons per a la renovació de vivendes i la construcció de 100.000 allotjaments socials. El pla, d’una durada de dos anys, també incloïa duplicar el nombre de préstecs a interès zero per a la compra de vivendes noves. En termes d’ocupació, les empreses amb menys de 10 treballadors es van beneficiar d’una exempció específica de les cotitzacions socials per a totes les noves contractacions el 2009. 

El 2020, la pandèmia va posar en pausa l’esperit reformador d’Emmanuel Macron, obligant-lo a canviar la seva agenda per afrontar una crisi que ningú va vaticinar. Amb un pla de 100.000 milions d’euros –uns 40.000 procedents del fons de reconstrucció europeu–, França mirarà de salvaguardar la seva economia. El projecte compta amb tres eixos: la transició ecològica, la competitivitat i la innovació, i la cohesió social i territorial. 

 Amb un import gairebé quatre vegades superior al de Sarkozy, el pla de reactivació macronista dona prioritat a la reindustrialització del país amb una reducció d’impostos per al sector de la producció de 20.000 milions d’euros en els pròxims dos anys. Amb 30.000 milions, la transició ecològica, centrada en la renovació del transport, la construcció, l’energia, la indústria i l’agricultura, també jugarà un paper cardinal en la recuperació de les finances. En matèria de cohesió, la renovació de comerços i els plans de foment de l’ocupació per als més joves apareixen entre les missions de la massiva injecció.   IRENE CASADO

Regne Unit: de l’austeritat al pagament de salaris

Les respostes de les autoritats britàniques a la crisi financera del 2008 i a l’actual a causa de la pandèmia han sigut diferents. A la primera el llavors Govern laborista de Gordon Brown va actuar prenent el control dels bancs RBS i Lloyds per evitar-ne el col·lapse. Un pla de rescat per estabilitzar el sistema financer equivalent a 62.000 milions d’euros, diners que esperava recuperar en tres anys. L’economia britànica va entrar en recessió.

 L’arribada el 2010 dels conservadors al poder amb David Cameron va suposar la implantació de severes mesures d’austeritat per sanejar els comptes públics i frenar la despesa. Els ciutadans pagaven el desastre bancari. Una dècada més tard, l’exgovernador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, va afirmar que la crisi financera i la recessió li havia costat a cada britànic 22.000 euros. Però el repartiment d’aquest cost no ha sigut equitatiu. Les ajudes socials i els serveis indispensables s’han emportat la pitjor part.

 El balanç que van fer les Nacions Unides sobre una dècada d’austeritat britànica va ser devastador. La investigació assenyalava que 14 milions de ciutadans al Regne Unit estaven vivint en la pobresa. Hi ha «nivells rècord de gana i de persones que estan sense llar, amb una esperança de vida cada vegada menor per alguns grups». L’informe advertia que en menys de dos anys «al voltant del 40% dels nens viurà en condicions de pobresa, en part a causa de la reducció de la despesa governamental en serveis».

 Amb la victòria de Boris Johnson els conservadors van anunciar el final del pla d’austeritat, però va arribar l’actual crisi del coronavirus, amb una caiguda sense precedents del 9,9% del producte interior brut. La resposta de l’Executiu ha sigut facilitar ajudes massives de l’Estat per protegir l’ocupació, amb el govern abonant fins al 80% dels salaris, amb un límit de 2.500 lliures al mes i préstecs a les empreses, entre altres mesures. Fins al moment el que s’ha desemborsat en ajudes puja a 280.000 milions de lliures (327.000 milions d’euros). El futur es presenta molt difícil i ningú descarta pujades d’impostos i més retallades socials. BEGOÑA ARCE

Portugal: del rescat al miracle que s’apaga

Portugal va ser un dels països europeus que més va patir la crisi econòmica del 2008. El país es va veure obligat a demanar un rescat de 78.000 milions d’euros el 2011, en un moment en què tant el dèficit públic com la taxa d’atur superaven el 10%. El Govern conservador de Pedro Passos Coelho va aplicar entre el 2011 i el 2015 les receptes d’austeritat dictades des de Brussel·les, com l’acomiadament de 30.000 funcionaris públics, l’augment de l’IVA i de l’impost sobre la renda (IRS), retallades a les pensions i l’eliminació de dies festius. «Només sortirem d’aquesta crisi empobrint-nos», va arribar a assegurar el llavors primer ministre. A mitjans del 2014, el Govern posava fi al programa de rescat, tot i que l’austeritat continuava sent el model a seguir.

Un any després, el 2015, la política econòmica lusitana va fer un tomb amb l’arribada al poder del socialista António Costa, que va apostar per la baixada dels impostos i per la pujada del salari mínim i les pensions, amb el recolzament dels partits d’esquerra. L’augment de les exportacions i l’impuls del sector turístic van provocar una caiguda de l’atur del 16% al 6,4% en tan sols sis anys i el deute públic va passar del 132% el 2014 al 117% el 2019. El mateix any, el dèficit portuguès va arribar a quotes positives per primera vegada des del final de la dictadura el 1974.

Amb la crisi provocada per la Covid, el dèficit públic ha tornat a caure a més d’un 7%, tot i que el Govern ha aconseguit mantenir la taxa d’atur al 6,8%. Portugal espera reprendre la bona marxa de la seva economia en els pròxims mesos amb l’ajuda dels fons europeus, que pugen a 16.000 milions d’euros –la majoria en forma de subvencions a fons perdut–. Per ara, l’Executiu ja ha posat a disposició ajudes per valor de prop de 40.000 milions d’euros, dels quals més de 5.000 són a fons perdut. L’última línia de recolzament va ser anunciada la setmana passada, per valor de 7.000 milions d’euros, dels quals una gran part són ajudes per a les empreses: pagament de salaris de treballadors en erto, suport al lloguer i subvencions per pèrdua de facturació. LUCAS FONT

 

 

 

 

 

 

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan