Els EUA anticipen un boom econòmic després de la crisi de la Covid

Ningú s’ha atrevit a proclamar-ho categòricament per respecte al patiment que continua generant la pandèmia, però it’s morning again in America. La famosa frase popularitzada per Ronald Reagan durant la seva campanya de reelecció el 1984 torna a planar sobre els Estats Units a mesura que la seva economia deixa enrere els pitjors estralls del virus i la fulgurant campanya de vacunació torna la confiança a la ciutadania. Després de l’escarransida recuperació que va seguir a la crisi financera del 2008, la més anèmica de la història, els economistes prediuen que la primera potència mundial registrarà aquest any el nivell de creixement més gran des que Reagan va proclamar que havia tornat a sortir el sol a Amèrica. Els riscos no han desaparegut i la incertesa continua sent la norma, però l’elefant nord-americà torna a somiar recuperar part de la grandesa perduda. 

Moltes coses han canviat políticament des de la Gran Recessió, desencadenada per la punxada de la bombolla immobiliària fa més d’una dècada i el ràpid contagi que va experimentar el sistema financer. Com a resposta a aquella crisi, els EUA van optar per salvar els bancs i els gegants de l’automòbil, dos rescats als que va seguir un paquet d’estímul concebut per reflotar la demanda i celebrat llavors com un dels més grans de la història. Vistos amb retrospectiva, no obstant, els 2,5 bilions desemborsats pels governs de George Bush i Barack Obama van resultar ser insuficients. Els gairebé 800.000 milions de l’estímul d’Obama es van repartir en dos anys i el juny del 2009 la seva Administració ja prenia les primeres mesures d’austeritat per reduir el dèficit i calmar la histèria dels falcons fiscals al Congrés. 

Crisis molt diferents

«Aquella i aquesta crisi són molt diferents qualitativament», afirma l’economista Dean Baker, cofundador del Center for Economic and Policy Research. «Avui no tenim un problema econòmic, sinó una pandèmia a la qual Joe Biden ha respost amb molta agressivitat. En dos mesos podríem tenir la majoria de la població vacunada. La gent tornarà a viatjar i freqüentar els restaurants. Crec que s’acosta una recuperació molt potent». Aquesta anàlisi la comparteixen molts economistes. Aquesta setmana, la Reserva Federal va vaticinar que els EUA tancaran l’any amb un creixement del 6,5% del PIB, un percentatge que Goldman Sachs apuja fins al 7,7%, unes xifres insòlites des dels anys vuitanta. Un ritme que permetria que el país recuperi la riquesa perduda durant aquest any negre a mitjans del 2021, segons l’Oficina de Pressupostos del Congrés. 

Un repunt així no deriva únicament de les particularitats pròpies d’aquesta crisi. Gran part de l’explicació rau en la resposta oficial, començant per la del banc central, que ha inundat de liquiditat el sistema financer per evitar que es repetissin els problemes del 2008 i aquesta setmana confirmava els seus plans de mantenir els tipus d’interès pròxims al zero fins al 2023. Però també la Casa Blanca ha volgut evitar la mesquinesa d’antany, ajudada pel canvi de mentalitat que ha calat al país sobre les funcions del Govern i la minvant preocupació sobre els desajustos pressupostaris. Entre els estímuls fiscals de Donald Trump i els de Biden, els EUA han injectat cinc bilions de dòlars a la seva economia, el doble del que es va invertir el 2008-2009. 

Ajudes directes als ciutadans

«Avui tenim un nou consens a Amèrica», ha dit l’excongressista, Barney Franks. «Per primera vegada en la meva vida, la gent està dient que el Govern no fa prou, en comptes que fa massa». Aquesta vegada el gruix de les ajudes no ha anat per als bancs, sinó per a la ciutadania, particularment en el rescat de Biden, que ha posat els diners a les butxaques que més ho necessiten, alhora que abaratia el cost de la sanitat per a milions de nord-americans. Alguns dels aturats de la pandèmia, han cobrat més estant a l’atur del que guanyaven treballant.  

«Avui la gent té uns diners al banc que no tenia el 2009», diu Baker. Des que va començar la crisi sanitària, els nord-americans han estalviat 1,6 bilions de dòlars, segons el Departament de Comerç. I l’atur només ha tardat sis mesos a baixar del 7%, davant els 59 mesos que va costar rebaixar aquesta xifra durant la Gran Recessió. Amb més de dos milions de vacunes administrades cada dia, ningú dubta que el consum es dispararà en els pròxims mesos. 

Temor sobre la inflació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La pregunta que hi ha a l’horitzó immediat és què passarà amb la inflació. Respectats economistes com Olivier Blanchard o Larry Summers temen que a mesura que el creixement i l’ocupació agafin volada es disparin els preus per entrar en una perillosa espiral que podria conduir a una superinflació semblant a l’esdevinguda als anys setanta. Però tant la Fed com la Casa Blanca han tret ferro a aquesta por, després de constatar la persistent estabilitat dels preus de les últimes dues dècades. 

Ni tan sols els republicans neguen l’horitzó que potencialment s’aproxima. «Estem a punt d’experimentar un boom», deia recentment Mitch McConnell, el seu líder al Senat. I a diferència del que va passar el 2009, Biden no dona per tancada la feina. Vol invertir milers de milions més per transformar les infraestructures del país i liderar l’economia verda, un projecte que podria servir perquè aquesta imminent albada es prolongui en el temps i permeti que els EUA mantinguin la seva ara minvant hegemonia econòmica.