La justícia xinesa posposa la sentència contra un canadenc acusat d’espionatge

Dos anys i mig de detenció, dues hores de judici i cap sentència. L’esperat procés contra el canadenc Michael Spavor per espionatge ha acabat divendres amb el tribunal posposant el veredicte per a un altre dia indeterminat. Els casos de Spavor i Michael Kovrig, també canadenc i acusat del mateix càrrec, han arrossegat les relacions bilaterals al seu punt més baix des del seu arrest el desembre del 2018. En la proximitat en les dates amb la detenció a Vancouver de Meng Wanzhou, hereva de l’imperi tecnològic Huawei, el Govern canadenc hi veu la prova que el procés contra els seus ciutadans a la Xina és polític. 

 El judici s’ha portat a terme divendres a la ciutat de Dandong, a la vora xinesa del riu Yalu, que serveix de frontera amb Corea del Nord. No és estrany que els judicis es ventilin en un matí. Tampoc és estrany que siguin a porta tancada i s’hi prohibeixi l’entrada a observadors internacionals en casos d’espionatge. Una desena de diplomàtics de vuit països es van quedar al carrer i Jim Nickel, alt funcionari de l’ambaixada canadenca, va lamentar «la falta de transparència i d’accés».

La família del detingut havia demanat que l’alliberessin en un comunicat en les vigílies: «Michael és només un empresari que ha fet una tasca extraordinària per construir llaços entre la Xina, el Canadà i Corea del Nord. Estima la seva vida i feina a la Xina i mai faria res que ferís els interessos del país o la seva gent». Spavor va fundar Paektu Cultural Exchange, una organització que facilitava les inversions sinocoreanes. Les fotografies el mostren al costat del tirà Kim Jong-un, un raríssim honor per a un occidental, o el basquetbolista Dennis Rodman, amic íntim del líder nord-coreà i visitant en diverses ocasions de Piongyang.  

Judici a un exdiplomàtic

El seu compatriota Kovrig, que serà jutjat dilluns, havia demanat la baixa a l’ambaixada canadenca a la Xina i treballava al think tank International Crisis Group. L’exdiplomàtic ha publicat articles sobre el paper de la Xina en la pau i seguretat d’Àsia i ha entrevistat regularment funcionaris xinesos. Tots dos van ser acusats al juny d’«espionatge i entrega il·legal de secrets d’Estat a l’estranger». El seu futur és ombrívol. Les esperances canadenques descansaven en un acord diplomàtic abans de l’inici dels judicis perquè les penes contemplades oscil·len entre els 10 anys i la cadena perpètua i la justícia criminal xinesa presenta un 99% de condemnes.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El Canadà qualifica el procés d’arbitrari i denuncia la «diplomàcia d’ostatges». La Xina nega que les seves detencions estiguin relacionades amb la de Meng, ordenada per Washington, que espera en arrest domiciliari que acabi el seu procés d’extradició als Estats Units. Elcas Huawei, que va explotar durant l’ofensiva de Trump a les tecnològiques xineses, va ser descrit també com a polític per Pequín i va col·locar el Canadà sota el foc creuat de les dues superpotències. Guy Saint-Jacques, un exambaixador canadenc a Pequín, ha aclarit que només Washington pot resoldre el problema perquè Ottawa no té força.

El judici coincideix amb la primera trobada sino-nord-americana de l’era Biden però el seu tempestuós inici no aconsella l’optimisme. La nova Administració ha exigit l’immediat alliberament dels dos canadencs i ha promès que treballarà colze a colze amb el primer ministre, Justin Trudeau, per aconseguir la seva tornada.