Moviment de protesta

Les ocupacions de teatres a França es multipliquen per exigir-ne la reobertura

  • Més de 50 teatres i sales d’espectacle han sigut ocupades arreu del país per exigir-ne la reobertura i reclamar la protecció dels treballadors del sector de la cultura, víctimes col·laterals de la crisi sanitària

  • La ministra de Cultura, Roselyne Bachelot, considera «inútil» i «perillosa» la mobilització

3
Es llegeix en minuts
Irene Casado Sánchez
Irene Casado Sánchez

Periodista

ver +

Cultura sacrificada, diu un enorme rètol penjat a la façana del teatre nacional de l’Odèon, a París. A l’interior, les estàtues dels dramaturgs Racine i Corneille empunyen banderoles sindicals i els seus inquilins s’organitzen per distribuir productes d’higiene i aliments. Des del 4 de març, cinquanta artistes ocupen el monument per reivindicar la reobertura de les sales de teatre. A l’estela de la iniciativa parisenca, les ocupacions s’han estès a Lió, Lilla, Périgueux, Pau, Orléans, Llemotges, Brest, Marseille, Angers, Villeurbanne, Tours... la llista és llarga i s’amplia diàriament.

A França, la pandèmia de coronavirus ha empès la cultura a un segon pla. Les activitats del sector, considerades com a no prioritàries per les autoritats, es mantenen en pausa des del 30 d’octubre. L’impacte de la crisi sanitària es traduirà, segons les estimacions del Ministeri de Cultura, en una pèrdua del 25% de la xifra de negocis el 2020 respecte al 2019. Entre els damnificats per aquesta hecatombe cultural, les arts escèniques ocupen el primer lloc amb una pèrdua del 72%.

Davant el descontentament del sector i la multiplicació de les ocupacions arreu del territori, 20 milions d’euros, que se sumen als 30 milions previstos en el pla de recuperació governamental, seran mobilitzats per recolzar «els equips artístics més fràgils –companyies de dansa i teatre, grups musicals...– a les residències d’artistes; els equips artístics regionals per ajudar-los a preparar la seva tornada [als escenaris], i els joves diplomats de l’espectacle que arribaran a un mercat laboral sinistrat», explica un comunicat ministerial de l’11 de març.

«Un servei públic essencial»

No obstant, l’anunci no ha aconseguit calmar «la còlera» ni descoratjar «la lluita» d’un «servei públic essencial», com explica l’organització Ocupem l’Odèon en un vídeo difós a través de les xarxes socials. «Aquesta lluita va més enllà de les reivindicacions de la cultura [...] Exigim feina i protecció social per a tots i totes [...] Ocupem els nostres llocs de treball per organitzar-nos [...] per reapropiar-nos del nostre futur», continua la gravació en què una dotzena d’artistes criden a la mobilització general sota el crit: «¡Ocupem, ocupem més enllà de l’Odèon!».

El moviment no només exigeix la reobertura dels espais culturals, sempre que es reuneixin les exigències sanitàries arran de la Covid, també reclama la prolongació de l’«any blanc» per als «intermitents de l’espectacle». Es tracta d’un estatus específic que permet als treballadors del sector rebre un ajut econòmic per mantenir-se entre cada contracte. Per accedir a aquest sistema és necessari haver treballat almenys 507 hores en un període consecutiu de 12 mesos, un requisit difícil de complir quan la cultura continua aturada.

«Maniobres perilloses»

«Maniobres perilloses»Les ocupacions de llocs culturals, multiplicades per solidaritat i mimetisme, no complauen, ni de bon tros, la ministra de Cultura, Roselyne Bachelot. «Ocupar llocs culturals no és el camí correcte, és inútil [...] Aquestes maniobres són perilloses, perquè amenacen espais patrimonials fràgils», va declarar Bachelot a l’Assemblea Nacional.

Notícies relacionades

Lluny de descoratjar la mobilització, tals declaracions semblen caure en sac foradat: segons l’últim recompte, 51 teatres i sales d’espectacle es mantenen ocupades a tot França. La denominació «no essencial» acordada a la cultura no només indigna i incomoda, també evidencia una profunda crisi de valors en un país il·lustre per la seva prolífica producció artística. 

Així doncs, no és or tot el que llu. «Aquesta pandèmia posa de manifest i accentua les desigualtats i aberracions d’un sistema que s’ha desbocat. Com sempre, els més fràgils sortiran encara més fràgils d’aquesta crisi –resumeix un dramaturg parisenc a France 24–. Som aquí per llançar un crit de rebel·lia, perquè hi ha un profund vincle de precarietat social i humana entre els artistes i els més precaris de les nostres societats capitalistes».