Assalt a la democràcia

Onada d’atacs a interessos xinesos a Birmània

Almenys una quarantena de persones han mort en el cap de setmana més sagnant des del cop

La líder Aung San Suu Kyi, detinguda en un lloc secret, té prevista una compareixença policial

L’ONU demana el cessament immediat de la violència i parla de crims contra la humanitat

Onada d’atacs a interessos xinesos a Birmània
2
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Després d’un cap de setmana de repressió sagnant a Birmània, amb almenys una quarantena de manifestants morts, 30 empreses xineses han sigut vandalitzades en el que apunta a l’inici d’una onada d’atacs a interessos xinesos al país. Almenys dos empleats han resultat ferits i les pèrdues econòmiques, que s’estan calculant, podrien ser molt importants. Les forces de seguretat van disparar contra els manifestants després de l’incendi de diverses fàbriques xineses. L’ambaixada de la Xina ha demanat a les autoritats que «garanteixin la seguretat» de les seves empreses i el seu personal. El ressentiment contra la Xina s’ha intensificat en les últimes setmanes al país, ja que molts pensen que Pequín, gran inversor a Birmània, té una posició massa indulgent amb els militars colpistes.

En aquest context de màxima tensió, la líder birmana Aung San Suu Kyi, detinguda en un lloc secret i acusada per la junta militar de diversos delictes, ha de comparèixer avui davant la justícia, l’endemà d’una de les jornades més sagnants des del cop d’estat. Les oenagés comptabilitzen més de 2.000 detinguts des del cop d’estat de l’1 de febrer, entre ells Suu Kyi, premi Nobel de la pau 1991 i dirigent de facto del Govern birmà fins al cop.

Suu Kyi està acusada d’almenys quatre delictes: importació il·legal de walkie-talkies, incompliment de les restriccions relacionades amb el coronavirus, violació d’una llei sobre telecomunicacions i incitació a disturbis públics. La junta l’acusa també de corrupció a l’afirmar que havia rebut 600.000 dòlars i més d’11 quilos d’or de suborns.

Després de sis setmanes de manifestacions prodemocràcia, els generals prossegueixen la seva repressió: més de 120 manifestants han perdut la vida des de l’1 de febrer.

«Crims contra la humanitat»

El Consell de Drets Humans de l’ONU ha denunciat l’existència de persecucions, morts, desaparicions forçoses, tortures i probables «crims contra la humanitat» perpetrats per l’exèrcit. «Els dirigents de la junta no han de ser al poder, sinó darrere els barrots», va tuitejar dilluns Tom Andrews, relator especial de les Nacions Unides per a Birmània, i va instar a parar immediatament el «subministrament de diners i armes» als militars.

Notícies relacionades

Diumenge, la situació era particularment tensa a Hlaing Tharyar, un suburbi industrial de Rangun que acull moltes fàbriques tèxtils, i on van morir 22 persones. A la zona, on es van desplegar nombrosos vehicles militars, els habitants, tancats a casa, van escoltar trets continuats. Després dels enfrontaments, la junta va decretar la llei marcial a sis comunes de Rangun, Hlaing Tharyar i Shwepyitha. Tota persona detinguda als suburbis serà jutjada per un tribunal militar i s’enfronta almenys a tres anys de treballs forçats.

L’enviada de l’ONU per a Birmània, Christine Schraner Burgener, va condemnar el nou vessament de sang, però la junta es fa el desentès de les condemnes internacionals.

Temes:

Birmània Xina