Almenys 38 morts a les mobilitzacions contra el cop d’Estat a Birmània

Almenys 38 persones han sigut assassinades durant la jornada de diumenge durant les mobilitzacions contra el cop d’Estat militar de l’1 de febrer amb el qual les Forces Armades van agafar el poder a Birmània, segons el balanç de l’Associació d’Assistència a Presos Polítics de Birmània (AAPP, per les seves sigles en anglès).

En total l’AAPP ha comptabilitzat 126 morts «a causa de la repressió violenta i arbitrària» i denuncia per conseqüència un «dràstic augment» de les víctimes mortals entre els milers de manifestants que han pres els carrers per exigir el final de la dictadura militar i l’alliberament dels líders polítics detinguts, entre ells la líder ‘de facto’ del país, Aung San Suu Kyi.

Milers de detencions

A més, l’AAPP denuncia a la seva web que durant la jornada de dissabte van ser detingudes, imputades o condemnades 2.156 persones. Tres d’elles van ser condemnades: dues a dos anys de presó i una altra a tres mesos de presó, mentre que 73 han sigut imputades i 319 han sigut posades en llibertat. Unes altres 1.837 continuen detingudes.

L’AAPP denuncia «trets contra manifestants pacífics, molts d’ells estudiants i joves desarmats». A Rangun els enfrontaments haurien sigut especialment intensos al districte de Hlaing Thar Yar, «convertit en un camp de batalla» i on hi ha hagut almenys 22 civils morts i més de 20 ferits, tres d’ells crítics. Les forces de seguretat haurien incendiat diversos immobles.

Revolta contra la junta militar

Aquest mateix diumenge, el govern del Comitè Representant de l’Assemblea de la Unió format com a govern legítim després del cop d’Estat, ha anunciat que la població té el dret legítim a defensar-se dels colpistes i ha legitimat els grups d’autodefensa sorgits després de l’aldarull.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Les protestes contra la junta militar colpista i la repressió de la policia al seu servei s’han intensificat especialment durant les últimes setmanes. Funcionaris i empleats públics es van unir al moviment de desobediència civil per col·lapsar els principals sectors del país. No obstant, l’exèrcit els va obligar a tornar a la feina sota amenaces.

La junta també ha intensificat la seva repressió contra mitjans de comunicació i premsa estrangera. Així fins a 40 periodistes haurien sigut detinguts per les autoritats, entre ells Robert Bociaga, reporter polonès de l’agència alemanya DPA. Molts estan acusats de violar l’ordre públic, cosa que els podria causar penes de presó.