La Xina s’assegura que només «patriotes» accedeixin al parlament de Hong Kong

La Xina va aprovar la reforma electoral de Hong Kong amb 2.895 vots a favor, cap en contra, una abstenció i la més clamorosa ovació del matí al Gran Palau del Poble. No permet sorpreses l’Assemblea Nacional Popular o Parlament xinès, purament cerimonial i limitat a segellar per majoria aclaparadora el que arriba de l’Executiu, però de les exigües dissidències també s’extreuen lectures. El XXIV Pla Quinquennal del qual s’espera que estableixi les bases per al «rejoveniment» de la nació i porti un desenvolupament i benestar substancials a la societat havia sigut aprovat minuts abans amb una dotzena d’abstencions, una altra de vots en contra i aplaudiments menys entusiastes. Fins i tot la llei de seguretat sobre Hong Kong cuinada l’any passat va ser registrada amb un en contra i sis abstencions. El missatge, doncs, és clar: no hi ha assumpte que mereixi més fermesa avui que l’excolònia.  

L’ofensiva legal extraordinària respon a un quadro recent no menys extraordinari. Les violentes protestes van devastar Hong Kong i van enfonsar la seva economia durant el 2019 amb el suport entusiasta dels grups opositors i cap condemna ni tan sols a les agressions més atroces dels manifestants. Entre els plans de les forces antigovernamentals figurava el boicot de qualsevol acció de Carrie Lam, la cap executiva, i portar el territori al bloqueig si arribaven a la majoria en les eleccions del setembre passat. El coronavirus va forçar el seu ajornament i Pequín pretén evitar qualsevol risc abans de la pròxima convocatòria.  

L’aprovació de l’esborrany era inevitable des que la Xina va revelar les seves intencions de revisar el sistema electoral per assegurar-se que al Parlament illenc només s’asseguin «patriotes». El patriotisme a la Xina, amb les fronteres difuses entre país i Govern, exigeix l’afecte o almenys el respecte a Pequín. Ho havia aclarit la setmana passada Song Ru’an, alt funcionari del Ministeri d’Afers Estrangers: «Quan parlem de patriotisme no ens referim a una cosa abstracta sobre la cultura o la història xinesa, sinó a l’amor a l’actual República Popular de la Xina sota el lideratge del Partit Comunista de la Xina.»  

Cursa d’obstacles

Les reformes estableixen una cursa d’obstacles que sembla insalvable. Les principals novetats afecten el Comitè Electoral que elegeix el Cap Executiu. La seva composició passa de 1.200 a 1.500 membres i aquests 300 nous seran nomenats per Pequín. L’òrgan ja tenia una inclinació natural envers Pequín a causa de la seva àmplia representació de sectors econòmics que valoren la sintonia amb l’interior. També serà competent el comitè electoral per frenar els candidats al Parlament local o Legco si jutgen escàs el seu patriotisme. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Per a les forces opositores, en qualsevol cas, les pròximes eleccions són una preocupació menor. Gairebé una cinquantena dels seus representants van ser detinguts recentment i afronten llargues condemnes de presó pel delicte de subversió que recull la llei de seguretat nacional aprovada el juny passat.  

 «Pequín no tenia cap altra opció», justificava un editorial de Xinhua, l’agència oficial, en les vigílies de l’aprovació de la reforma. «Forces antixineses i radicals hongkonguesos havien manipulat el sistema electoral per entrar en l’estructura de Govern i empènyer la seva agenda secessionista». Al·ludia també a les intervencions externes i sentenciava que «cap govern toleraria aquest caos o ignoraria els frenètics boicots d’estrangers al seu territori». Els Estats Units i el Regne Unit, acusats per Pequín d’animar les protestes, han mostrat ja la seva repulsa enèrgica a la reforma.