Rússia alenteix la connexió de Twitter per negar-se a eliminar continguts prohibits

El Govern de Rússia acaba de materialitzar les seves insistents amenaces d’introduir per primera vegada la censura a les xarxes socials estrangeres que funcionen al país. Roskomnadzor, l’ens estatal que regula les telecomunicacions, ha anunciat aquest dimecres que alentia la velocitat de Twitter en territori rus, justificant la seva decisió en la negativa de la plataforma a esborrar continguts «pornogràfics», que «inciten al suïcidi» o al «consum de drogues» entre els adolescents. Oenagés independents del sector consideren que la mesura, en realitat, està relacionada amb les recents protestes a Rússia a favor de l’alliberament d’Aleksei Navalni, els assistents del qual es comuniquen i difonen els fets a través d’aquesta i altres aplicacions d’internet.  

Segons l’òrgan estatal rus, la decisió té com a «objectiu» la defensa dels «ciutadans russos i el compliment dels serveis d’internet amb la legislació russa». S’aplicarà «en un 100% als dispositius mòbils» i en un «50% als dispositius fixos», com els ordinadors. El comunicat inclou una greu advertència que fins i tot qüestiona el futur de la xarxa a Rússia: «En el cas que Twitter continuï ignorant la legislació russa, les mesures dictades seran prolongades d’acord amb les regulacions de resposta, fins al bloqueig» total.

El Kremlin, per boca del seu portaveu, Dmitri Peskov, s’ha mostrat completament d’acord amb la decisió. «Les mesures per obligar aquestes empreses a complir amb la llei russa, per descomptat, estan justificades», ha assegurat el portaveu presidencial en declaracions reproduïdes per TASS. En canvi, Sakis Darbinian, de l’oenagé Roskomsvoboda, ha vinculat la mesura amb la creixent atmosfera de protesta al país. «Per descomptat que el principal motiu és l’increment de les protestes al carrer; ja fa 10 anys de la primavera àrab i han entès que internet és una força impulsora», ha assegurat a Reuters.

En el punt de mira

Les principals xarxes socials nord-americanes, cada vegada més proactives a l’hora d’aturar temptatives de desinformació, fa mesos que són al punt de mira de les autoritats russes. I no només per raons vinculades a la política interna russa, sinó també per actuacions durant les tenses setmanes posteriors a les eleccions presidencials als EUA i per les limitacions que estan imposant a la difusió de missatges de personatges russos considerats com a propagandistes i transmissors de desinformació.

«No són només gegants econòmics, rivalitzen amb l’Estat... Restringeixen el dret natural de la gent a decidir com viuen i quina opinió expressar», va acusar el president Vladímir Putin en la seva intervenció per videoconferència davant el Fòrum de Davos en una velada referència al veto que acabaven d’imposar Facebook, Instagram i Twitter a l’expresident Donald Trump després d’haver incitat els seus seguidors a prendre el Congrés per la força.

Notícies relacionades

La justícia prohibeix Telegram a Rússia

L’economia europea s’alenteix

A més, diputats russos i alts funcionaris han estat demanant reiteradament al seu Govern que actuï contra Twitter i altres gegants del sector nord-americans establerts a Silicon Valley després que comptes pro-Kremlin haguessin sigut bloquejats per les plataformes corresponents a causa del seu contingut propagandístic. L’impacte de l’alentiment de Twitter a Rússia serà, de moment, reduït, ja que només compta amb uns 700.000 usuaris actius. Això sí, la mesura constitueix una escalada en el creixent pugna en el ciberespai entre els EUA i Rússia. 

La decisió, a més, coincideix amb un succés que va sembrar l’alarma en el Govern rus durant el matí. Poc després de l’anunci de la restricció a Twitter, els ordinadors d’importants institucions estatals com el Kremlin, diversos ministeris, la Duma i la Fiscalia van deixar de funcionar durant una hora, cosa que va provocar especulacions sobre un possible atac informàtic des dels EUA en represàlia pel pirateig massiu a institucions nord-americanes. No obstant, l’avaria també podria estar relacionada amb l’actuació de Roskomnadzor contra Twitter. Una cosa semblant va succeir quan aquest organisme va intentar bloquejar l’aplicació de missatgeria Telegram el 2018.