Polèmica per la publicació de la carta d’un violador a la portada del diari ‘Libération’

El diari francès Libération va triar el Dia Internacional de la Dona per publicar a les seves pàgines la carta d’un presumpte violador. «‘Jo et vaig violar, Alma’. La carta d’un agressor a la seva víctima», va titular el diari a la portada. Les crítiques a aquesta considerada per molts desencertada decisió editorial no es van fer esperar. 

«He violat. Violes. Violem», així comença la carta de Samuel, un noi de 20 anys, estudiant de la prestigiosa escola d’estudis polítics Sciences Po Burdeus. El presumpte agressor reconeix haver violat la seva exparella, l’Alma. El testimoni d’aquesta jove relatant l’esmentada agressió va contribuir a obrir el debat sobre la violència sexual al si de les escoles de l’elit política francesa. 

Al llarg de la carta, Samuel explica la seva història personal, «els factors personals, culturals i socials que van participar en la comissió del seu acte». «La violència és un fet. Té una font. La meva s’explica en part per la meva història, però també per la meva educació i la societat en què he crescut», escriu. 

Abans de la publicació de la polèmica epístola, la víctima, l’Alma, hospitalitzada per depressió en un centre psiquiàtric, hauria rebut una altra carta del seu agressor. Segons explica el diari Libération, la noia hauria donat el seu vistiplau a la difusió del text la lectura del qual hauria «sigut un alleujament» per a ella.

«Explicar no és excusar»

Davant l’allau de crítiques, el diari justifica la seva decisió editorial: «[La publicació de la carta] aporta un punt de vista inèdit sobre la violació i afegeix complexitat al necessari debat, en particular per millorar la prevenció [...] vam decidir publicar aquest document després d’haver-nos assegurat del consentiment de la víctima i d’haver informat l’autor dels riscos jurídics que corre». 

Aquest raonament no ha aconseguit calmar els ànims entre les associacions de víctimes i les organitzacions feministes. «¡Donar la paraula a un violador perquè expliqui la violació en tota la seva ‘complexitat’, quina vergonya!», va llançar a Twitter l’associació Osez le Féminisme [Goseu el Feminisme]. «Posar en portada i destacar el 8 de març la carta d’un home que va violar una víctima, actualment hospitalitzada, és un acte de violència per a centenars de milers de dones víctimes», va reaccionar el col·lectiu Nous Toutes [Totes Nosaltres] creat el 2018 per denunciar la violència sexista i sexual. 

«Explicar no és excusar», insisteix Libération. «No es justifica, no s’autoflagel·la, no se’n desdiu, s’explica [...] Dir que dona el punt de vista del violador és només parcialment cert. La seva reflexió pretén desafiar-nos, treure’ns de la zona de confort de considerar que el violador, el monstre, és l’altre», continua el diari. 

«Sortir de la nostra zona de confort»

Notícies relacionades

Escàndol a França per la denúncia de casos de violència sexual a les escoles de l’elit política

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquest argument tampoc aconsegueix convèncer els més crítics. «De fet, TOT és indecència, menyspreu i violència en aquests articles [...] TOT. És l’angoixa absoluta. (¡¿La nostra zona de confort?! ¿De debò? Escriuen un article sobre la violació i parlen de zona de confort)», va reaccionar l’activista feminista Caroline de Haas, autora d’un manual d’acció per lluitar contra la violència sexual. 

L’expressió «sortir de la nostra zona de confort», empleada pel Libération, llança en realitat més llenya al foc. «A part dels homes que no han sigut víctimes de violència sexual, ¿a qui més traurà aquesta tribuna de la seva zona de confort?», s’interroga l’activista feminista Valérie Rey-Robert, autora del llibre Une culture du viol à la française [Una cultura de la violació a la francesa] a France Info. «[El diari] ha comès un gran error. Imagino que és una redacció d’homes la que s’ha assegut a la taula per parlar d’aquest tema, considerant que en alguns debats cal tenir en compte tots els punts de vista. Però de fet no, clarament no», assegura.