Alemanya comença a impacientar-se

Si fa mesos l’aprovació de les restriccions i la gestió de la crisi –quan hi haivia més incertesa sobre el virus– superava cotes del 70%, l’enquesta del canal públic pubilcada dijous passat confirma el que ja apuntaven enquestes anteriors: una majoria de la ciutadania alemanya (53%) està a favor d’una reobertura parcial de la vida pública i econòmica del país. Fa tres setmanes, més de la meitat dels alemanys (54%) considerava que les mesures eren raonables, segons aquesta mateixa enquesta.

Una altra projecció de YouGov, publicada l’1 de març, fins i tot va anar mica més enllà: només un terç dels alemanys recolza les mesures del seu govern per frenar el coronavirus. A principis del gener eren dos terços. Alemanya comença a impacientar-se amb les restriccions a les portes de les eleccions regionals de Baden-Württemberg i Renània Palatinat del pròxim diumenge 14 de març –les dues primeres del super any electoral que afronta Alemanya el 2021 i que tindrà com a colofó uns comicis federals al setembre–.

Rectificació de Merkel

La cancellera Merkel va parlar d’«esperança» a la roda de premsa de dimecres passat després de la periòdica reunió entre el govern federal i els executius dels 16 estats federats per abordar les mesures davant la pandèmia. Els responsables polítics van decidir prolongar pràcticament totes les restriccions vigents des de fa tres mesos fins al 28 de març, però també van accedir a presentar un pla de reobertura que doni una mica de perspectiva a una població cada vegada més cansada i especialment descontenta amb el tancament parcial d’escoles i escoles bressol i el lent avenç de la vacunació i de les ajudes per a autònoms i petits empresaris. Molts denuncien un suport estatal insuficient o que no arriba. 

Merkel, que fins fa poques setmanes s’aferrava a una incidència sòlida per sota dels 35 nous casos cada 100 mil habitants en una setmana com a condició per donar llum verda a la reobertura de botigues no considerades essencials, clubs esportius, museus i cines, cedia aquesta setmana davant la pressió de les seves pròpies files i acceptava augmentar aquest límit a una incidència per sota del llindar de les 50 noves infeccions. La incidència mitjana actual a Alemanya ronda actualment els 66 nous casos cada 100 mil habitants, amb petits repunts els últims dies.

Damnificats polítics

El canvi de tendència demoscòpica a Alemanya deixa almenys dos grans damnificats polítics: el ministre federal de Sanitat, Jens Spahn, i el d’Economia, Peter Altmeier. El primer ha perdut dotze punts de popularitat en les últimes setmanes; el segon, deu. Els dos pertanyen a la conservadora CDU d’Angela Merkel, que també s’ha deixat cinc punts d’aprovació, tot i que amb el 64% de suport ciutadà continua sent, de llarg, la política més ben valorada del país. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

No obstant, com se sap des de fa mesos, Merkel no es presentarà les pròximes eleccions federals, que suposaran el seu adeu definitiu a la primera línia política. Armin Laschet –el nou president de la CDU elegit el gener passat en un congrés digital i possible candidat del seu partit a la cancelleria– també ha perdut dos punts d’aprovació i s’esllangueix enmig de la taula de valoració política. 

El nerviosisme de la unió conservadora de la CDU-CSU creix alhora que ho fa el descontentament amb la gestió de la pandèmia. De moment, els conservadors aguanten a les enquestes amb una mica més del 30% d’intenció de vot, però amb tendència descendent. Per l’aire s’escampa el temor que la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) pugui capitalitzar una nova onada de descontentament com la que la va portar a ser la tercera força més votada en les últimes eleccions federals del 2017. Les regionals a Baden-Württemberg i Renània Palatinat de diumenge que ve seran la primera prova del cotó fluix.