La UE debat l’activació de noves sancions contra Rússia

Fa temps que Rússia s’allunya de la via del diàleg amb la Unió Europea i aposta per l’autoritarisme. Només el mes de desembre, segons fonts diplomàtiques europees, la Duma va adoptar més d’un centenar de decisions contra les llibertats civils a l’espai públic. L’enverinament del líder opositor Alexéi Navalni i el seu empresonament així com la repressió de les protestes desencadenades des d’aleshores, han sigut la gota que ha fet vessar el got i que han portat els ministres d’Exteriors de la Unió Europea a estudiar aquest dilluns la imposició de noves sancions.

Sobre la taula el diagnòstic de primera mà de l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, després del seu desastrós viatge a Moscou el 5 de febrer que ha generat una allau de crítiques al Parlament Europeu. Tant el cap de la diplomàcia europea com el seu equip defensen que va ser l’estratègia adequada per comprovar sobre el terreny que Rússia «s’està allunyant» d’una Unió Europea, que haurà de decidir en les pròximes setmanes i mesos com afrontar la relació amb el Kremlin i quines mesures adoptar. «Cal veure quin és el sentiment dels Estats membres i en funció d’això prendrem un camí o un altre», expliquen les mateixes fonts.

De moment, Borrell ha demanat aquest dilluns una resposta «ferma i unida» als ministres d’Exteriors dels Vint-i-set. «És clar que Rússia està en una línia de confrontació amb la Unió Europea. En el cas del senyor Navalni hi ha una negativa a respectar els seus compromisos, incloent-hi el rebuig de tenir en compte les decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans. Serà un debat important sobre com reaccionar a això i espero que ho fem de manera unida i ferma», ha dit a la seva arribada a una reunió presencial de ministres d’Exteriors a Brussel·les.

Violació de drets humans

Segons fonts europees, la idea és activar per primera vegada el nou marc europeu que permet imposar sancions per vulneració i violació dels drets humans. Si els Vint-i-set arriben a un consens, el següent serà que els grups de treball del Consell comencin a treballar en una llista de personalitats a qui aplicar les sancions en forma de congelació de béns a la UE o restricció de moviments.

Països com Alemanya ja han donat el seu vistiplau a aquesta via de treball. «Estic a favor d’ordenar la preparació d’una llista addicional de sancions sobre persones específiques» tot i que «alhora necessitem oberts els canals de comunicació amb Moscou», ha dit a la seva arribada a la reunió el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas. I el mateix la ministra sueca Ann Linde. «Espero que adoptem sancions partint del nou règim sobre drets humans», ha dit la seva arribada a la reunió.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Per la seva banda, la ministra espanyola Arancha González-Laya ha reconegut que les relacions amb Moscou s’estan deteriorant, també la situació dins de Rússia, i que la UE «no es pot mantenir impassible. Reaccionarem, amb unitat tots junts», ha indicat remarcant també la importància de discutir sobre un espai de col·laboració amb el país presidit per Vladimir Putin. «La situació és molt desafiadora. Necessitem veure on som, però en qualsevol cas el diàleg és molt important i necessitem mantenir-lo en àrees que són del nostre interès», opina el ministre croat, Grlic Radman.

A més de Rússia, els ministres d’Exteriors també avaluen aquest dijous la situació a Birmània i a Hong Kong així com a Veneçuela amb la possible adopció d’una nova tanda de sancions contra una trentena de personalitats del règim veneçolà responsables de la violació dels drets democràtics. Els Vint-i-set també mantindran una primera trobada de contacte per videoconferència amb el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, que la ministra González-Laya ha definit com «una gran oportunitat per començar a reconstruir l’aliança transatlàntiques» i començar a buscar solucions als conflictes comercials que enfronten la UE i els Estats Units.